tag:blogger.com,1999:blog-21140859228820242992024-03-08T12:33:19.282+01:00Comentant llibres de Jesús M. TibauEn aquest blog es col·leccionen els comentaris realitzats sobre els llibres de Jesús M. TibauUnknownnoreply@blogger.comBlogger117125tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-16790318619215490632023-11-26T11:48:00.001+01:002023-11-26T11:48:08.844+01:00Literatures de les Terres de l'Ebre, de Santi Borrell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoUnGDgO8wGLGY9LLQBMISiwEyg1rHe1GGBI-EfhoanTcTAU-O6XBsyFqfO6YlgJTvpHYMuJhUjLGTa878A2A3q2Zl_SA25uEgDJY52TGRhiVO57AgAAspDjLBUkK1LlpgsGiuyvsdQ7it_ttKsAkHAy_Fb5gEPDY9HO9HBNk07PDhg5wVa5aW76298a30/s1800/20231125%20article%20Literatures%20de%20les%20terres%20de%20l'ebre%20de%20santi%20borrel%20a%20la%20Republica%20Jes%C3%BAs%20M.%20Tibau,%20Sebasti%C3%A0%20Juan%20Arb%C3%B3,%20Rafael%20Haro,%20Tom%C3%A0s%20Camacho%20i%20Joan%20Ramon%20Roig.%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoUnGDgO8wGLGY9LLQBMISiwEyg1rHe1GGBI-EfhoanTcTAU-O6XBsyFqfO6YlgJTvpHYMuJhUjLGTa878A2A3q2Zl_SA25uEgDJY52TGRhiVO57AgAAspDjLBUkK1LlpgsGiuyvsdQ7it_ttKsAkHAy_Fb5gEPDY9HO9HBNk07PDhg5wVa5aW76298a30/s320/20231125%20article%20Literatures%20de%20les%20terres%20de%20l'ebre%20de%20santi%20borrel%20a%20la%20Republica%20Jes%C3%BAs%20M.%20Tibau,%20Sebasti%C3%A0%20Juan%20Arb%C3%B3,%20Rafael%20Haro,%20Tom%C3%A0s%20Camacho%20i%20Joan%20Ramon%20Roig.%201.jpg" width="256" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigE0YlBGTHshP_zsAH4RK-Zhg7cCPuteSvyuJOYWKvGiUTSfnEqQnDFU4WU9FIjYWVQE-xJdyElP6mzcwR661XJ80AHVtrLw6AL7A5PN1fGDJS9-CGJ9QEpLxGVtZAGMES5DoGFsUlzYTDEXzkOdaqEVPsGu8eyI9sDqRxM7x_hzbesx04CJwHkT051SAI/s1800/20231125%20article%20Literatures%20de%20les%20terres%20de%20l'ebre%20de%20santi%20borrel%20a%20la%20Republica%20Jes%C3%BAs%20M.%20Tibau,%20Sebasti%C3%A0%20Juan%20Arb%C3%B3,%20Rafael%20Haro,%20Tom%C3%A0s%20Camacho%20i%20Joan%20Ramon%20Roig.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigE0YlBGTHshP_zsAH4RK-Zhg7cCPuteSvyuJOYWKvGiUTSfnEqQnDFU4WU9FIjYWVQE-xJdyElP6mzcwR661XJ80AHVtrLw6AL7A5PN1fGDJS9-CGJ9QEpLxGVtZAGMES5DoGFsUlzYTDEXzkOdaqEVPsGu8eyI9sDqRxM7x_hzbesx04CJwHkT051SAI/s320/20231125%20article%20Literatures%20de%20les%20terres%20de%20l'ebre%20de%20santi%20borrel%20a%20la%20Republica%20Jes%C3%BAs%20M.%20Tibau,%20Sebasti%C3%A0%20Juan%20Arb%C3%B3,%20Rafael%20Haro,%20Tom%C3%A0s%20Camacho%20i%20Joan%20Ramon%20Roig.2.jpg" width="256" /></a></div><br /><p><br /></p><p> Article de Santi Borrell a La República, amb el títol <a href="https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2358268-literatures-de-les-terres-de-l-ebre.html?fbclid=IwAR3D78M-8Go2wvamTmySGAnw_VHCIpKv9iAJobVbnD_4sptWqR0imsjME-A">Literatures de les Terres de l'Ebre</a>, i en què cita Sebastià Juan Arbó, Rafael Haro, Tomàs Camacho, Joan Ramon Roig i a mi mateix.</p><p>Parla de dos dels meus llibres. Parla de L'espectacle de la vida, possiblement el meu llibre més estimat, un dietari copublicat per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis, i del poemari Hi entra de puntetes la llum (Associació mar de Fora).</p><p>Gràcies a Santi per les paraules, i per mantenir viva l'amistat i el vincle entre les Terres de l'Ebre i el Penedès. </p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-18950611545288097302023-10-29T20:23:00.003+01:002023-10-29T20:23:15.704+01:00Hi entra de puntetes la llum, segons Montserrat Morera Escarré<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_wVwO7UBpMTHOzs3-xfRYZknBsYztdMh33LHq4msNVgNtH276pVQGrsYrPzUVOQpNMSfwytoKzXFHGl_hVCvSMpVN4pTREIpLWmPKXikHW0aqTKVe_crXJMhyhLMGBXbgu-Czo_pGe4VsuH6nmnSjdrI1PeB-VecoWj-4agiYStyIucaE3-j1eNJuNF-H/s862/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="862" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_wVwO7UBpMTHOzs3-xfRYZknBsYztdMh33LHq4msNVgNtH276pVQGrsYrPzUVOQpNMSfwytoKzXFHGl_hVCvSMpVN4pTREIpLWmPKXikHW0aqTKVe_crXJMhyhLMGBXbgu-Czo_pGe4VsuH6nmnSjdrI1PeB-VecoWj-4agiYStyIucaE3-j1eNJuNF-H/s320/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum.jpg" width="209" /></a></div><br /><p><br /></p><p>L'escriptora Montserrat Morera Escarré comenta el meu poemari Hi entra de puntetes la llum al seu blog <a href="https://tempsdemetafora.blogspot.com/2023/10/jesus-maria-tibau-2022-hi-entra-de.html?m=1&fbclid=IwAR1XQTieZQ5ueTcBUf3ALt3_OhlFDFrmvmbSsNaUJ1DAUk-W_yiqMTUp3tE">Temps de metàfora</a>, que diu textualment:</p><p><br /></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Paraules per on entre la llum: aquesta és la matèria de la poesia. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"> J. M. Tibau juga a ficar-nos dins de <b>A la casa i al cos</b> on entra la llum de puntetes. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Cada mot conté meravelles xifrades. Cal prémer les eufonies, els significats i les associacions de tota mena que hi nien i treure un nèctar personal i intrasferible: l'aura. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El pròleg de Ricardo Gascón ens obre els ulls a la tradició poètica i literària de les terres ebrenques i no puc més que donar-li la raó quan diu: <i>Teniu entre les mans una obra que mereix que li dediqueu un temps calmant per gaudir-la.</i></span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Ho he fet i m'ha sotragat cor i ment. També m'hi he reconegut, sobretot en el gust per les fotografies en blanc i negre que dialoguen amb els poemes. Com en el cas de «Venes» i la fotografia d'una peculiar canonada que constitueix un bell exemple de metàfora visual. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Les analogies entre el cos i la casa és fan evidents d'entrada amb la fotografia d'un portal per on entre la llum matisada però a raig. Només «Porta» pot ser el títol del primer poema que ens obre pas i només «Ulls» i «Finestres» poden ser el següents. perquè:</span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;">...mirar és la part primera</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;">d'un viatge escrit a mitges,...</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Seguirem el camí de la mà del poeta que ens deixa que completem allò que ell ha deixat en blanc i negre. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El temps, la memòria, l'amor, el suïcidi, la vellesa, el tresor de la innocència... els temes es desgranen com pluja fina que va calant, com una pluja de llum que ho amara tot. Com diu a «Les golfes»: </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;">Si hi entra de puntets la llum, </span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;">pots jurar que ja no en surt. </span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Després de trenta-sis poemes al voltant de paraules que exploren la casa-cos, trobem quaranta-nou <b>Minimalismes poètics</b> amb el paradoxal títol de <b>Vas i vents</b>. Aquests esquitxos de poesia m'evoquen els haikus que busquen l'essència sense artifici i que aquí no se sotmeten a cap esquema normatiu. </span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Per a mi el recull podria acabar així:</span></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;">• Senzill</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;"> Zen</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;"> Z</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;"> 7<br /></span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;"> -</span></i></p><p style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-align: center;"><i><span style="font-size: medium;"> .</span></i></p><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-20459910502381193262023-08-04T20:56:00.002+02:002023-08-04T20:56:55.138+02:00A mig camí de la incertesa, segons Ra_lic<p> Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit o pensat en escriure-les han arribat a algun destí. I em fa especial gràcia si passa amb un llibre com A mig camí de la incertesa que, pobret, es va presentar per primer cop pocs dies abans del confinament de 2020.</p><p>Agraït per tant a un dels meus lectors fidels, <a href="https://www.instagram.com/p/CvhJUmQOfTl/">Ra_lic</a>, que penja un comentari a instagram.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTDHt70A8Rbk6MDrZ5_L9BXEphUw9ocqIWW0GFU4lsH1d5s3KzLCRAMWZOFif-08tZjt3tVfVdBMt6wyMA6aAy9aTi2VKHKkT0hYtsXGxr_Y7PQMGaT1N9TTKMP8ywf_fL9l8CVBhSoCMmzefWsR1QHX9hKzwmPSU_O6Oni9tjKuNJfFHxYi661z15d3P/s1492/20230804%20ra%20lic%20a%20mig%20cami%20de%20la%20incertesa%20de%20jesus%20m%20tibau.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1492" data-original-width="1152" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTDHt70A8Rbk6MDrZ5_L9BXEphUw9ocqIWW0GFU4lsH1d5s3KzLCRAMWZOFif-08tZjt3tVfVdBMt6wyMA6aAy9aTi2VKHKkT0hYtsXGxr_Y7PQMGaT1N9TTKMP8ywf_fL9l8CVBhSoCMmzefWsR1QHX9hKzwmPSU_O6Oni9tjKuNJfFHxYi661z15d3P/s320/20230804%20ra%20lic%20a%20mig%20cami%20de%20la%20incertesa%20de%20jesus%20m%20tibau.jpeg" width="247" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-67967541308803851822023-07-11T21:11:00.004+02:002023-07-11T21:11:45.488+02:00Hi entra de puntetes la llum: Xulio Ricardo Trigo a Serra d'Or<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwmLw30kyy43tMMVp6xjJeeZlB8iq6_o6cAqg5APfxluoJQqRAJonupLxdsNORqmgNYbDTmyMpBwiKhbZ70-hAuEgUz75KysTl0-gBQFvgjOK2xEYNYZEtoFAhVLxyTGq8PM1Bro1_Ds4vOEi3HJkRBpAjLmPfPNVJfD4vcR-b-f55uw335FQFbLxzLhu4/s1599/20230711%20revista%20serra%20d'Or%20jesus%20m%20tibau%20Hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum%20article%20de%20Xulio%20Ricardo%20Trigo.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwmLw30kyy43tMMVp6xjJeeZlB8iq6_o6cAqg5APfxluoJQqRAJonupLxdsNORqmgNYbDTmyMpBwiKhbZ70-hAuEgUz75KysTl0-gBQFvgjOK2xEYNYZEtoFAhVLxyTGq8PM1Bro1_Ds4vOEi3HJkRBpAjLmPfPNVJfD4vcR-b-f55uw335FQFbLxzLhu4/w225-h400/20230711%20revista%20serra%20d'Or%20jesus%20m%20tibau%20Hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum%20article%20de%20Xulio%20Ricardo%20Trigo.jpeg" width="225" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAJxCPkr6FvrZ0R1CAWP_KqTyWiVyhQV4eGo18TRN7jvXFDcfQGz7iSj1xiqSRfGzXOigvzHQTNBUzbc8sWmBsG7dqeqXakdAkK8xssi1j_TMxxrN-amC7cqoMHLusWSHEM4qAZ1UtH8XPl5rB8Yle5bAgHDjHLYKo_JLq5kGWfJEuEQ7oSgqDq2Efnlu4/s862/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="862" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAJxCPkr6FvrZ0R1CAWP_KqTyWiVyhQV4eGo18TRN7jvXFDcfQGz7iSj1xiqSRfGzXOigvzHQTNBUzbc8sWmBsG7dqeqXakdAkK8xssi1j_TMxxrN-amC7cqoMHLusWSHEM4qAZ1UtH8XPl5rB8Yle5bAgHDjHLYKo_JLq5kGWfJEuEQ7oSgqDq2Efnlu4/s320/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum.jpg" width="209" /></a></div><br /><p> Article de Xulio Ricardo Trigo a la revista Serra d'Or, de juliol-agost, <a href="https://www.pamsa.cat/serra-dor-763-juliolagost-2023/">números 763-764</a>, sobre el meu poemari Hi entra de puntetes la llum.</p><p>Mil gràcies, Xulio!</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-86634744942293247862023-05-23T16:56:00.005+02:002023-05-23T16:56:50.525+02:00Hi entra de puntetes la llum, segons Maria José Piorno<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.facebook.com/mariajose.piornohernandez/posts/pfbid023gfp9FuxYJBvEN37gQ2tWNpME65Rs5saEimHWoaYHf9BpT5k77Kq5rdHmsrSVTcfl" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="684" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5I236xAFthP0fcuh_F6RuSElnKnCtYy_yvRS3X5Nm0GHM91U309mbRx3c7Ns7htU8UhBELO9MMS5oxNqoGxEl3OcylY2qhmwTNGGq3NQOGwcZwU0FcCOA7ynAKA3qBNjSaExYh6CU7cQ3zOcX-0OWci4pclCrCMl7l1fFV1twZhh-oqPfmIj_2r8d/w343-h400/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum%20de%20jesus%20m%20tibau%20segons%20maria%20jose%20piorno.jpg" width="343" /></a></div><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-59601898718193042252022-11-27T19:51:00.003+01:002022-11-27T19:51:32.271+01:00Hi entra de puntetes la llum, segons Tomàs Camacho<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXeMkItsSaj88Tnhzvu0ze98TVV3C5A21og4ugwCtV6RkGem9oSp44598T64HU6FOra881cfJg2_R3aVFpGA2UZwp_0RZKc-Yz0q5pwpln-qhv114BIaFWWwVU84x46th85GtJrsfrttnKvHWlhgR6DY0RPS2C20zj6EEyNrElAfPPx3N4VLNJssPwBQ/s1080/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum%20de%20jesus%20m%20tibau%20foto%20de%20tomas%20camacho.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXeMkItsSaj88Tnhzvu0ze98TVV3C5A21og4ugwCtV6RkGem9oSp44598T64HU6FOra881cfJg2_R3aVFpGA2UZwp_0RZKc-Yz0q5pwpln-qhv114BIaFWWwVU84x46th85GtJrsfrttnKvHWlhgR6DY0RPS2C20zj6EEyNrElAfPPx3N4VLNJssPwBQ/s320/hi%20entra%20de%20puntetes%20la%20llum%20de%20jesus%20m%20tibau%20foto%20de%20tomas%20camacho.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p><p>Dissabte vam presentar el llibre, i diumenge m'arriba el primer comentari sobre Hi entra de puntetes la llum.</p><p>L'amic Tomàs Camacho aprofita les seves sessions de caminar per a llegir alhora, i em regala el comentari adjunto que penja a <a href="https://www.instagram.com/p/CleMF7Yt5lt/?igshid=MDJmNzVkMjY%3D">instagram </a>i <a href="https://www.facebook.com/tomas.c.molina/posts/pfbid02nu3ywoaJZyLmfv4zWofPK7jheBZ2K3UP9yRPcw7vEF6BRfd9dVVtt6dRaNRNXntLl">facebook </a>, que diu textualment:</p><div class="x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xdj266r x126k92a" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-size: 18.75px; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; transition-property: none !important;"><span style="font-family: inherit;"><i>Hem caminat junts avui. Ha estat un plaer. He sentit moments de gran complicitat i coincidència. En alguns moments ressonava Joana Raspall, en altres, Víctor Canicio, sense deixar de tindre veu pròpia. Una veu, la de Jesús, que per moments és com una càlida i humana abraçada. En alguns moments ens interroga, en altres, ens porta a la reflexió.</i></span></div></div><div class="x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-size: 18.75px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; transition-property: none !important;"><span style="font-family: inherit;"><i>El pròleg de Ricardo Gascón també l'encerta.</i></span></div></div><div class="x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r x1vvkbs xtlvy1s x126k92a" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-size: 18.75px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="animation-name: none !important; transition-property: none !important;"><span style="font-family: inherit;"><i>Una bona peça per a la col·lecció l'Escrita, de Mar de Fora.</i></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; transition-property: none !important;"><span style="font-family: inherit;"><i>Enhorabona! <span style="animation-name: none !important; transition-property: none !important;"><a class="x1i10hfl xjbqb8w x6umtig x1b1mbwd xaqea5y xav7gou x9f619 x1ypdohk xt0psk2 xe8uvvx xdj266r x11i5rnm xat24cr x1mh8g0r xexx8yu x4uap5 x18d9i69 xkhd6sd x16tdsg8 x1hl2dhg xggy1nq x1a2a7pz xt0b8zv x1fey0fg" href="https://www.instagram.com/_u/jesusmtibau?fbclid=IwAR3duSanX4h-X2IF2IXyC7qLk9rPWKjxBIAHq-0Jas-xPWWz53dIcW3kx5E" rel="nofollow noopener" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; animation-name: none !important; background-color: transparent; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; list-style: none; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation; transition-property: none !important;" tabindex="0" target="_blank">@jesusmtibau</a></span></i></span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /></p><a id="NOjixgyCi3"></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-8559599047183704922020-09-19T09:07:00.001+02:002020-09-19T09:07:28.792+02:00A mig camí de la incertesa<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6mQzDnbzXASgxrYdRodhvohDMarCxn0r5_KzOgT6njkYHxxA5pHnO5bZq6Dwb3QRnhdTztyiHOEW14LwLFlF3ILVkyBTr8xeTpcCDIjQrh0NJudDVLDqhYalpNEjjPru7WzmWAmxIH26/s924/roserg+a+mig+cami+de+la+incertesa+jesus+tibau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="924" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6mQzDnbzXASgxrYdRodhvohDMarCxn0r5_KzOgT6njkYHxxA5pHnO5bZq6Dwb3QRnhdTztyiHOEW14LwLFlF3ILVkyBTr8xeTpcCDIjQrh0NJudDVLDqhYalpNEjjPru7WzmWAmxIH26/s320/roserg+a+mig+cami+de+la+incertesa+jesus+tibau.jpg" width="320" /></a></p><br /><p><br /></p><p> Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre <a href="https://amigcamidelaincertesa.blogspot.com/">A mig camí de la incertesa</a>, aquest cop a càrrec de <a href="https://www.instagram.com/p/CFPpsW1h-eL/?igshid=2kv8j4dunnju">rosergcotoescriptora</a>.</p><p>Textualment diu:</p><p><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">Permeteu-me que us recomani un altre llibre que acabo de llegir:</span><br style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">"A mig camí de la incertesa" d'en Jesús M. Tibau. </span><a class="notranslate" href="https://www.instagram.com/jesusmtibau/" style="background-color: white; border: 0px; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;" tabindex="0">@jesusmtibau</a><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">.</span><br style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">És un recull de contes; un llibre petit amb un gran contingut. Relats breus que sobten, emocionen, alguns fins i tot són divertits; tots ells traspuen la sensibilitat, l'empatia i el sentit de l'humor de l'autor. Paga la pena aturar-se al final de cada un d'ells i rumiar una estona per assaborir-los encara més.</span><br style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">M'ha agradat tant, que he fet una segona lectura per si algun detall m'havia passat per alt. De passada he volgut triar el millor, però en acabar, tenia tants de marcats, que m'ha estat impossible triar-ne només un.</span><br style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #262626; font-family: -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">Felicitats, mestre! M'ha encantat.</span></p><p>Moltes gràcies</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-73090434519834294182020-08-22T10:13:00.002+02:002020-08-22T10:13:36.798+02:00A mig camí de la incertesa, segons a.caudorella<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOaYXFbkBGOlfUlDL5Vrb545Bzal_ghnwg7ajU40snp8cqaeP7xGP8qYujvqd91-cfxf42Oz3epBJ2P2CpmI0tEc8vNxCbqFLCZ5Mi81JKlsRGFA7Q8-NlD5FesN2O1hFDxFFYCOjRKIh6/s1600/a+caudorella+a+mig+cami+de+la+incertesa+tibau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="502" data-original-width="901" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOaYXFbkBGOlfUlDL5Vrb545Bzal_ghnwg7ajU40snp8cqaeP7xGP8qYujvqd91-cfxf42Oz3epBJ2P2CpmI0tEc8vNxCbqFLCZ5Mi81JKlsRGFA7Q8-NlD5FesN2O1hFDxFFYCOjRKIh6/s400/a+caudorella+a+mig+cami+de+la+incertesa+tibau.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
A la pàgina<a href="https://www.instagram.com/p/CEKWTppIRL8/?igshid=uy8u7ijymoap&fbclid=IwAR23ZC3kHmR7UkFOVYo5aB1p2zo1PWtKDR-IaxH9MOWyPBEKQms6w8phdok"> d'Instagram d'a.caudorella</a> trobo un comentari sobre <a href="https://amigcamidelaincertesa.blogspot.com/">A mig camí de la incertesa</a> (<a href="https://www.cossetania.com/a-mig-cam-de-la-incertesa-2344">Cossetània </a>Edicions)<br />
Em fa feliç la idea que algú que llegeix elms meus relats breus pugui agafar afecte pels seus personatge. Jo, almenys, procuro tractar-los amb molta estima.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-89270155322600195802020-04-03T17:26:00.003+02:002020-04-03T17:26:58.083+02:00Martí Gironell comenta A mig camí de la incertesa <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6ixZToTK04dTrb0rfcFnvnyJYF51Sww44w82VDdMQ4ELjAsGX9_u6kAdRJNljWELK5tuBfD9C7tfYhKTrP6orJRmGL-jPUOf13NVB2gHc285m_4esGufXpJaBxrQrO8TLwJnS9ppZXmI/s1600/a+mig+cami+de+la+incertesa+de+jesus+m+tibau+l.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="243" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6ixZToTK04dTrb0rfcFnvnyJYF51Sww44w82VDdMQ4ELjAsGX9_u6kAdRJNljWELK5tuBfD9C7tfYhKTrP6orJRmGL-jPUOf13NVB2gHc285m_4esGufXpJaBxrQrO8TLwJnS9ppZXmI/s320/a+mig+cami+de+la+incertesa+de+jesus+m+tibau+l.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Martí Gironell comenta <a href="https://amigcamidelaincertesa.blogspot.com/">A mig camí de la incertesa</a> a <a href="https://tuit.cat/e7Jtq">L’illa delsllibres </a></div>
<div class="MsoNormal">
.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p> BENEÏDA INCERTESA</o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p> </o:p><span style="text-align: justify;">Li vaig llegir una piulada a
Twitter que deia: ” Les xarxes estan plenes de propostes per a ocupar el temps.
Està molt bé. Però no perdeu l’oportunitat de dedicar part del temps a una
inactivitat necessària: badar.”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
De resultes de badar-observar,
mirar amb deteniment- Jesús M. Tibau és capaç de crear petites obres d’art com
les que hi ha a ‘A mig camí de la incertesa’, publicat a Cossetània. Un nou
recull de contes, relats, microcontes i nanocontes de l’autor de Cornudella de
Montsant però que intenta viure del cuento des de la seva talia tortosina.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
I trobo que
en Tibau té una traça extraordinària per dir molt en ben poc.
D’una imatge, d’un sentiment, d’una emoció, d’una expressió, d’una
mirada… té la capacitat, la sensibilitat i la
traça necessàries per saber-li donar una volta i mitja que fa que els
lectors ens arribi embolicat, envernissat amb una pàtina d’originalitat.
En Tibau finestreja la nostra realitat més pròxima
i quotidiana i en fa material literari de primera.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Mentre vas llegint els contes
d’en Tibau saps que en algun moment farà un gir inesperat, però no en
tens ni idea de quan. Que hi trobareu alguna detall petit i quotidià
i aparentment inofensiu que fa que vegis les coses des d’una altra perspectiva
i així ens acaba dient coses sense dir-les. Però se
li entén tot. Ell diu que juga, que improvisa i que es deixa
portar. Però l’objectiu d’en Tibau és ben clar. Li deia l’altre dia
en conversa per whatsapp que els seus
contes són petites píndoles de realitat que ens les podem
prendre cada dia. Vosaltres mateixos us n’administreu la dosi, ja
que són compatibles amb altres lectures. Les podeu barrejar
sense cap perill per la vostra salut mental mentre llegiu
una novel·la històrica o un thriller ben negre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Els contes
d’en Tibau no tenen cap contraindicació, al contrari, tot i que
ell sosté que amb una cada vuit hores és suficient. I si us
heu saltat una dosi, no és recomanable recuperar-la amb la presa
següent.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Ara bé, en canvi, considero
que la seva lectura és molt indicada, altament recomanada, per situacions
de confinament, per agafar aire i per continuar pensant. No en va, sempre som<br style="box-sizing: border-box;" />
a mig camí de la incertesa. Beneïda incertesa!<o:p></o:p></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-61193893284043204342019-06-22T17:18:00.005+02:002019-06-22T17:18:49.741+02:00Assassins de l'Ebre, segons Joan AbentínComentari sobre Assassins de l'Ebre de Joan Abentín al blog <a href="https://anarllegint.blogspot.com/2019/06/276-assassins-de-lebre-de-jordi-pijoan.html?m=1">Anar llegint.</a><br />
Parla de tots els contes que integren el llibre, i en concret dels meus nanocontes, amb aquestes paraules:<br />
<div class="MsoNormal">
<i>"Els vint negrets" de Jesús Maria tibau. Nanocontes creats
fruit de la síntesi absoluta, irònica i amb enorme contingut. Demostració
d'intel·ligència i creativitat màximes.</i></div>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-83032742288986458212018-09-27T23:06:00.000+02:002018-09-27T23:06:56.355+02:00El calaix dels vols perduts, segons Xavier Miró<a href="https://ciutadak.blogspot.com/2018/09/presentant-el-calaix-dels-vols-perduts.html">Al seu blog, Ciutadà K,</a> podeu llegir el comentari de Xavier Miró, activista cultura d'Amposta, que fa sobre <a href="http://elcalaixdelsvolsperduts.blogspot.com/">El calaix dels vols perduts</a>.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-13176938195617448102018-07-16T17:30:00.001+02:002018-07-16T17:30:33.804+02:00El calaix dels vols perduts, segons Núria Martínez, la Bruixeta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZV56_mDTlEc-ypgq2Y73kiH7VUgpdbrCiGtwgEPOEgJSnYZ2bHGMPovBooZtaZYDbqwUTT1Q6H1nJGif8Mkm6DTAZVqvUvhRoByaStj9HMDSFvUJfJa1L4MJ6P_8pYV1VNP9oXkxNUkPg/s1600/el+calaix+dels+vols+perduts+de+jesus+m+tibau+pages+editors+permi+mollerussa+segons+nuria+martinez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="1024" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZV56_mDTlEc-ypgq2Y73kiH7VUgpdbrCiGtwgEPOEgJSnYZ2bHGMPovBooZtaZYDbqwUTT1Q6H1nJGif8Mkm6DTAZVqvUvhRoByaStj9HMDSFvUJfJa1L4MJ6P_8pYV1VNP9oXkxNUkPg/s400/el+calaix+dels+vols+perduts+de+jesus+m+tibau+pages+editors+permi+mollerussa+segons+nuria+martinez.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Gràcies a Núria Martínez pel seu comentar al seu blog <a href="https://magiadellibres.blogspot.com/2018/07/el-calaix-dels-vols-perduts.html">La màgia dels llibres,</a> després d'haver llegit la meva novel·la <a href="https://elcalaixdelsvolsperduts.blogspot.com/">El calaix dels vols perduts</a> (Pagès Editors), que us transcric:<br />
.<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">Feia temps que tenia
pendent llegir a en<span class="apple-converted-space"> </span><b><u>Jesús
M. Tibau</u></b>, a qui fa anys que segueixo en els seus blocs i amb qui havia
participat, i gaudit de valent, amb els seus<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>«jocs
literaris»</i></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">Quan<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Pagès</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>va publicar l'accèssit del<span class="apple-converted-space"> </span><i>28è Premi Literari de Novel·<st1:personname productid="la Breu" w:st="on">la Breu</st1:personname> "Ciutat de
Mollerussa"</i>, amb aquesta atraient portada ja no vaig tenir excusa per
retardar-ho més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> El llibre està
estructura amb capítols que es doblen i separen en el temps, acaballes del
segle XX i mitjans de la dècada dels setanta; amb un mateix protagonista, en<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Jordi</i></b>, adult i infant,
que es presenta i a qui ens presenten. Dualitat de narradors — en primera
persona quan ens trobem al segon capítol<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>(1975-76)</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>d'aquest desdoblament i a qui ens
presenta de forma omniscient en el primer capítol<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>(1999-2000)</i></b>— que a
través de la prosa càlida de l'autor ens acosta a la realitat, actual i
passada, del protagonista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">En<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Jordi</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>era un nano solitari introvertit,
callat, a qui els caps de colla no escollien a primera instància, invisible a
ulls de molts; amb una fantasia desbordant i una capsa de tresors que obre de
tant en tant. Amb un calaix ple de vols perduts: aquelles ocasions en les quals
hauria d'haver fet..., i no va gosar, en les que hauria d'haver dit..., i va
callar; un munt de moments i ocasions perdudes que ja mai tornaran. Arrossega
un sentiment de culpabilitat que no és real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">A cavall entre<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Cornudella de Montsa</i></b>nt
on passa la infantesa i l'adolescència i<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Barcelon</i></b>a
on viu d'adult, en<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Jordi</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>no es trobarà mai sol: en<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Jenis</i></b>, un peculiar
personatge, o la<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Nati</i></b>,
una cambrera, sempre acudiran al seu rescat; el primer amb aquelles frases que
ell mai gosaria verbalitzar, la segona empenyent-lo a fer allò que ell mai
s'atreviria a fer. I pel mig la<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Llum</i></b>,
la seva germana dotze anys més jove que ell, qui cuida d'ell com si fos una
mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">I en mig de la
història d'en<span class="apple-converted-space"> </span><b><i>Jordi</i></b><span class="apple-converted-space"> </span>trobem els tresors, quatre capítols
que es diferencia dels altres per estar escrit en segona persona, per tenir
títol i per ser veritables tresors narratius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;">Una novel·la curta,
densa en sentiments i sensacions, escrita amb una prosa delicada i suau que
convida al lector a endinsar-se en la vida d'un xiquet que creix sense estar
preparat per fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 14.0pt; text-align: center;">
<b><i><span lang="CA" style="color: #cc0000; font-size: 10.0pt;">«Si
veus que se t’ofega la vida, fes-li el boca a boca»</span></i></b><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-57939699448001193962018-04-20T23:16:00.002+02:002018-04-20T23:16:50.007+02:00El nostre pitjor enemic, segons Mercè Falcó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2X3LGdN0n4dFaRP96P2atlPj1Ivodsh6iEfREE-9F2kQKPh7cJhB_D1yZj2Dsd-QHmXIy4J711AOg8rasvmXiA8jOc66FWzEerSibWi_MGojDggAMl9ezoPfPyiX-36qBGQUpEcSZf44P/s1600/el+nostre+pitjor+enemic.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="782" data-original-width="521" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2X3LGdN0n4dFaRP96P2atlPj1Ivodsh6iEfREE-9F2kQKPh7cJhB_D1yZj2Dsd-QHmXIy4J711AOg8rasvmXiA8jOc66FWzEerSibWi_MGojDggAMl9ezoPfPyiX-36qBGQUpEcSZf44P/s320/el+nostre+pitjor+enemic.JPG" width="213" /></a></div>
<br />
L'escriptora Mercè Falcó, que està tenint molt èxit amb la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, comenta a la seva web la meva primera novel·la, <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com.es/">El nostre pitjor enemic</a>.<br />
Moltes gràcies.<br />
Seguidament el transcric:<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Abans de conèixer el Jesús jo ja
li havia pispat un microrelat titulat L’ENCÀRREC, publicat al blog <a href="https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwiBqs3Bi8baAhVmLZoKHatcBC0QFggmMAA&url=http%3A%2F%2Fla-bona-confitura.blogspot.com%2F&usg=AOvVaw0Y1zOpAuEcWsVi9lJ8OzHV" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><b><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">la bona
confitura</span></b></a>. Ho vaig fer perquè el Ricard Ruiz, professor de
l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, ens va manar de triar un
microrelat realista d’algun autor i transformar-lo en un microrelat de ciència
ficció. El d’ell feia així:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b>L’ENCÀRREC:</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b><span style="color: white;">.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Massa anys al cos de policia per veure, frustrat, com un jove sergent
li passa davant. Té el telèfon de molts assassins; alguns, discrets.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
I jo el vaig transformar en això:</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b>L’ENCÀRREC IMPOSSIBLE:</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Massa anys al cos de policia per veure, frustrat, com una jove cyborg
li passa davant. Té una llista llarga de contactes de criminals, tan obsolets
com ell mateix.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i><span style="color: white;">.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
El Ricard em va posar molt bona nota, però a ningú escapa que la base era
un diamant que jo vaig embrutar una mica. Més endavant, la Sílvia Panisello (un
altre diamant) me’l va presentar i vaig entrar a formar part d’aquest grup
insaciable que no para de créixer i fer coses per a la cultura que es diu <a href="https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwilioqri8baAhXidpoKHbN1C5MQFggmMAA&url=http%3A%2F%2Fdillums.blogspot.com%2F&usg=AOvVaw1hDE0EHh8Fins3Gqzi_q-a" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><b><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">diLLUMS
d’Arts al forn</span></b></a> i del qual Jesús M. Tibau és un dels
principals promotors i més visibles.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Anem al gra. Jesús M. Tibau és especialista en relat breu, sigui
microrelat o conte, sigui entrades d’un diccionari inversemblant que ell
anomena «desdefinicions», o posts molt eficients al seu blog que replica, amb
un clar domini de les xarxes socials, a Instagram, facebook, whatsapp, que jo
sàpiga. Com ell mateix confessa en <a href="http://www.mercefalco.com/index.php/2018/04/20/140/El%20nostre%20pitjor%20enemic,%20al%20Club%20de%20lectura%20de%20Gandesa" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">una entrada
al seu propi blog</span></a>,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b>“Escriure la meva primera novel·la fou una lluita contínua entre el
contista empedreït que sóc, amant de reduir el màxim possible l’extensió dels
relats, amb el novel·lista inexpert que explorava nous terrenys.” </b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Jo mateixa, que en la meva primera novel·la he escrit més de 450 pàgines,
confesso que tindria un problema a la inversa i, per tant, m’he llegit <b> El
nostre pitjor enemic </b>amb un gran interès per veure-hi diferències amb
la meva manera d’escriure —substancials—i aprendre del mestre.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Si voleu saber de què va, només cal que llegiu aquesta ressenya de Jordi
Siré al <a href="http://reusdigital.cat/noticies/tendencies/quan-el-nostre-pitjor-enemic-som-nosaltres-mateixos" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Reusdigital.cat</span></a>,
del qual destaco aquest comentari:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<b>«L’embolcall és atemporal i indefinit, amb gent que passa i ve sense
noms, només identificats per les categories amb els que els classifica la vida.
“Pel que m’interessava explicar m’era igual que fos el segle XII o el segle XX,
una illa o un planeta perdut a la galàxia exterior. I d’aquesta manera
m’estalviava la feina de documentar-me”»</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Jo voldria centrar-me en el que m’ha sorprès més: el narrador. Quan escric
una novel·la intento fer desaparèixer el narrador per tal que el lector visqui
amb els personatges el que està passant. Per fer-ho faig servir poques
descripcions i dono una composició de lloc a través de les accions i els
diàlegs. No sé si me’n surto sempre, però en general, això és el que permet al
lector tenir la sensació d’estar a dins, com si veiés una pel·lícula i segons
els lectors de <a href="https://www.megustaleer.com/libros/lilla-de-bemb/MES-083443" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">L’Illa de
Bembé</span></a> això és el que més destaca de la seva experiència lectora
.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
En la novel·la del Jesús M Tibau el narrador és molt present, tant, que
els personatges estan lluny del lector, però això és el que l’autor justament
volia. Per això no tenen noms, tan sols graus militars, ni els llocs són
concrets i el temps és incert: només disposem del passar d’uns mesos sense any,
un calendari amb què s’enceta cada capítol l’únic concret del qual és que el
temps narratiu és de vuit mesos. Vol presentar-los dins del teatre o d’un
tauler d’escacs i per això hi ha moltes referències a un escenari o espectacle
ens ho recorden:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Un mariner crida des del pal major. Assenyala el sud amb el braç
estès, per si algú encara dubta de quina és la direcció correcta. Avisats
per crit d’alerta, el teló de núvols s’aparta perquè l’astre rei posi èmfasi al
moment.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Atabalats fan avançar el bot
camí de l’illa, casella a casella.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>” Des del fortí, a la vora de la lluita perpètua del penya-segat i el
mar, tothom observa en silenci l’efecte òptic de la nau que es fa petita en la
distància, fins que desapareix engolida per l’aigua.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Amb el pes de les hores, la calitja creix i el decorat tremola, com un
miratge que no convenç. A l’altra punta s’aixeca la muntanya que tanca
amb austeritat l’escenari i posa fi a l’horitzó terrestre.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Només en el capítol <i>20 de març</i> trobem que el narrador
s’apropa al personatge i arriba a posar-se a la pell de la comandanta solament
durant dues pàgines i mitja. Després corre a distanciar-se’n.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“El comandant no s’ha dignat a venir-la a buscar. S’amagarà rere
l’excusa d’estar enfeinat jugant a soldadets, a fer veure que comanda una
missió d’importància nacional; quin fart de riure, quan va explicar-li-ho!”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i><span style="color: white;">.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Quins avantatges té aquest narrador? Doncs que permet donar entrada a la
poètica, que en el cas de Tibau és d’una bellesa exquisida. De fet, en llegir
la descripció del personatge principal, (el comandant) em va sobtar que en una
trobada del diLLUMS d’Arts al Forn en què ens va presentar la seva novel·la,
Tibau llegís la descripció física, a la pàgina 9 i que comença :<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Té els ulls massa junts, i resulten petits tan a la vora del nas que
presideix omnipotent el rostre. És un nas implacable, …”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
quan , de fet, encara és més interessant la descripció anímica i de
personalitat del comandant, amb passatges en què desgrana les seves pors
infantils i la llastimosa escena del brindis fracassat que volia dedicar a son
pare el mariscal, que salvant les distàncies perquè el to és humorístic, em va
recordar a una escena de la pel·lícula <a href="https://www.youtube.com/watch?v=q0eD-Jac7Rw" style="box-shadow: rgb(15, 15, 15) 0px -1px 0px inset; box-sizing: inherit; transition: color 80ms ease-in, box-shadow 130ms ease-in-out, -webkit-box-shadow 130ms ease-in-out;"><i><span style="color: windowtext; text-decoration-line: none;">Le placard</span></i></a> en
la qual Daniel Auteuil, que encarnant Mr Pignon, un personatge fracassat que és
tan desgraciat que fins i tot una torrada se li suïcida per la finestra. Jo em
quedo amb aquesta profunda descripció del comandant:</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Son pare volia convertir-lo en un home, i oblidà la persona; un
descuit degut a la manca de pràctica o a la solitud. La vida del
comandant és un esforç per no criar remordiments, un catàleg de mancances que
procura actualitzar no gaire sovint. amb els anys, aprengué a no tenir en
compte la incapacitat per a la tendresa de son pare. Si mai el mirava
fixament, la intuïa submergida al toll d’aquells ulls amarats de tristesa i, en
gran part, se’n sentia culpable.”</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i><span style="color: white;">.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Quant a la llengua, m’alegra constatar que Tibau, nascut a Cornudella de
Montsant i desplaçat des de fa molts anys al Baix Ebre, no és purista i ha
incorporat paraules dels seus dos dialectes d’una manera creativa i flexible,
cosa que celebro: hòmens, xiquet, boterut, plegar, apegalosa. Per la resta,
està ple d’imatges precioses, de vegades potser gratuïtes perquè l’escriptor es
deixa emportar per la màgia dels jocs de paraules:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Ara, de moment, el gust dels anys perduts s’acumula sobre la pols de
les cambres; sobre les cambres de la pols”.</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
però que la gran majoria són un regal estètic, en què té igual relleu els
personatges i els objectes, que personifica constantment:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“És normal que el fortí no s’esforci per semblar bon amfitrió, almenys
fins que passi la rancúnia que l’habita. Les parets tenen memòria,
allotgen sentiments, i la solitud que s’enganxa al seu rostre tarda en
desaparèixer. Cal molt d’esforç, i bones dosis de tendresa, per recuperar
la confiança de les parets i transformar-les en una llar”.</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i><span style="color: white;">.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Recomano llegir aquesta novel·la atípica, plena de poesia que es manté en
un nivell alt de manera consistent, en què la trama no és el principal i que us
portarà a un coneixement de la naturalesa humana molt íntim. Us deixo amb un
passatge que m’ha colpit especialment per la seva capacitat de fer-me
reflexionar:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<i>“Lluny de la terra, l’horitzó esdevé un cercle infinit i blau, una
frontera líquida amb llicència per travessar; que la meta s’allunyi a cada pas
no és un contratemps, sinó un estímul. Entendre que la frontera ets tu fa
que t’estimis el mar per sempre. Qualsevol té dret a jurar que es troba
enmig del centre, sense por de rebre cap càstig, a declarar-se amo i senyor del
tros de món que li toca navegar. És lícit creure, amb tota fermesa, que
els monstres marins són llegendes per espantar cors indecisos, inventades pel
nostre pitjor enemic: nosaltres mateixos.”</i><o:p></o:p></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-58398888520988989142017-09-01T08:45:00.000+02:002017-09-01T08:45:15.254+02:00El nostre pitjor enemic, segons espilldaurat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpMCN79zNFx0DZSLe_LmP7Ls7qf6tbKuiPkmYMRKt7o8EOiM9JF17FwBXC2TuFpve_cFCiGhBqUctfm_FL8S2JuI_VSUmn7v-XLLEevRmAWtsHRpewo2PKbdWnWFIDqqW5ZvdNgElcvrmW/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+jesus+tibau+espilldaurat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="583" data-original-width="843" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpMCN79zNFx0DZSLe_LmP7Ls7qf6tbKuiPkmYMRKt7o8EOiM9JF17FwBXC2TuFpve_cFCiGhBqUctfm_FL8S2JuI_VSUmn7v-XLLEevRmAWtsHRpewo2PKbdWnWFIDqqW5ZvdNgElcvrmW/s400/el+nostre+pitjor+enemic+jesus+tibau+espilldaurat.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Alegries que et dóna passejar per instagram i trobar-te un comentari d'<a href="https://www.instagram.com/p/BYX3wa7njJV/?r=wa1">espilldaurat </a>sobre <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com/">El nostre pitjor enemic</a> (<a href="http://www.cossetania.com/el-nostre-pitjor-enemic-1916">Cossetània </a>Edicions), i comprovar que els teus llibres encara respiren i fan respirar.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-37364201298512960402017-05-28T11:36:00.001+02:002017-05-28T11:36:05.416+02:00El nostre pitjor enemic, segons Sergi BassaEl llibreter Sergi Bassa, de Móra d'Ebre, recomana i comenta El nostre pitjor enemic a la revista digital <a href="http://www.nuvol.com/noticies/cinc-novetats-ebrenques/">Núvol</a>.<br />
Transcric el seu comentari:<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px;">La prosa de Jesús M. Tibau a </span><em style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; cursor: initial; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El nostre pitjor enemic </em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px;">(Cossetània)</span><em style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; cursor: initial; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> </em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px;">és un treball d’orfebreria, un treball de punta al coixí. Com diu Sílvia Veà Vila, “has d’aturar-t’hi a assaborir totes les paraules, les expressions, la construcció de les frases, perquè si t’hi atures, gaudeixes de la filigrana, del regust persistent que et deixa al cervell…” A </span><em style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; cursor: initial; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El nostre pitjor enemic</em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px;">, hi trobarem la història d’un antiheroi, però el tema no és el perdedor, ni el dictador, ni la illa… el tema és: qui marca el teu destí ets tu mateix i ningú més que tu mateix; i si no ets conscient d’això o t’ho amagues perquè no t’agrada, o perquè és més còmode no dirigir la pròpia vida i donar les culpes de les coses al món o als altres o a la mala sort, o perquè et fa por tenir tant poder a les mans… allà tu. En rebràs les conseqüències. </span><em style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; cursor: initial; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El nostre pitjor enemic </em><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 17.6px; line-height: 28.16px;">ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.</span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-66461258238496545162017-04-14T12:46:00.004+02:002017-04-14T12:47:53.508+02:00El nostre pitjor enemic, segons Òscar Ramírez Dolcet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlbJ6AQmqXGOweFRc3DVrXaFHCQBXDZOpYcfgTi25tQstzpAmonX4JHb2L5W9tmPmhKjQ0aTZ5Gr4_qjxokdQMZ1dP22lo8E4JJRSZhWzdKETBQvCV7QOYtAiKmvxBk90JTvKjE92244/s1600/oscar+ramirez+dolcet+llegeix+El+nostre+pitjor+enemic+de+Jes%25C3%25BAs+M.+Tibau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlbJ6AQmqXGOweFRc3DVrXaFHCQBXDZOpYcfgTi25tQstzpAmonX4JHb2L5W9tmPmhKjQ0aTZ5Gr4_qjxokdQMZ1dP22lo8E4JJRSZhWzdKETBQvCV7QOYtAiKmvxBk90JTvKjE92244/s320/oscar+ramirez+dolcet+llegeix+El+nostre+pitjor+enemic+de+Jes%25C3%25BAs+M.+Tibau.jpg" width="238" /></a></div>
<br />
El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com/">El nostre pitjor enemic</a> al seu <a href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10213227345417106&set=a.1413684061028.60343.1200344542&type=3&theater">facebook</a>. En aquest <a href="http://comentaristibau.blogspot.com.es/search/label/El%20nostre%20pitjor%20enemic">enllaç</a>, altres comentaris sobre el llibre.<br />
Us transcric el text:<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<div class="MsoNormal">
Bell i nostàlgic
final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del
principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per
convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb
suficiència ja és tasca de mestre. I el <a href="https://www.facebook.com/jesusm.tibau"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Jesús M Tibau</span></a> ha aconseguit tot això i més.<br />
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:<br />
<span style="color: white;">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;">.</span><i>
“Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una
victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin
quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena
d’incertesa quan és tan proper.<br />
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura
de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.” </i><br />
<i><span style="color: white;">.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;">.</span>
NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu
el llibre ja entendreu el perquè.<o:p></o:p></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-40106466744371051502017-03-19T22:53:00.001+01:002017-03-19T22:53:26.920+01:00El nostre pitjor enemic, segons Carme Andrade<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl5I4jmdiG9FepNZ-ywo5QGydmjNyaNlCYhZMMD0PIGWdSGU9aB_3ffY1Ijp5S5jJKJi333kQDsKZ7B-gHwW0bRS1IX7XhhDhzkiSB6esmcCSOndNuiZtELaTLXCC2R_JuW0Wju467NdXA/s1600/el+nostre+pitjor+enemic.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl5I4jmdiG9FepNZ-ywo5QGydmjNyaNlCYhZMMD0PIGWdSGU9aB_3ffY1Ijp5S5jJKJi333kQDsKZ7B-gHwW0bRS1IX7XhhDhzkiSB6esmcCSOndNuiZtELaTLXCC2R_JuW0Wju467NdXA/s320/el+nostre+pitjor+enemic.JPG" width="213" /></a></div>
<br />
<a href="http://carmejant.blogspot.com.es/2017/03/el-nostre-pitjor-enemic-de-jesus-tibau.html">En aquest enllaç</a> podeu llegir el comentari de Carme Andrade sobre <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com/">El nostre pitjor enemic</a> que us transcric:<br />
.<br />
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, <i>El nostre pitjor enemic</i> de Jesús Tibau és una narració curta que se'ns presenta de forma poc convencional des de les primeres pàgines. </div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
Està estructurada en vint capítols, dinou dels quals corresponen a una data en concret i un altre capítol que es correspondria a quaranta anys abans de les dates anteriors.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
En primer lloc sorprèn la conjunció espai temps. Un espai fictici en un temps força indefinit. Aquesta inconcreció del context on es desenvolupa l'acció es manté al llarg de tots els capítols. Un temps no lineal, on les escenes del passat donen sentit al present en un continu moviment de l'ara a l'abans i viceversa. L'espai, una illa hiperbolitzada en les seves característiques d'illa morta, de paisatge aspre i assedegat, un espai natural sotmès al sol, al vent, a les tempestes violentes on sembla que no pugui sobreviure cap criatura. Una illa semblant a un home abandonat a la seva sort, una illa fòssil. En aquest paratge allunyat de tot hi arriben uns personatges, tots ells militars, per tal d'acomplir una missió. </div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
El Comandant sobre el qual pivota la narració és un personatge complex i contradictori. Militar per tradició familiar però que no posseeix cap de les qualitats que se suposa que hauria de tenir un militar. Mancat d'autoritat, de caràcter feble, acomplexat a causa del seu físic i d'un passat mancat d'afecte. És l'antítesi de la figura d'un militar. Els altres personatges masculins que l'acompanyen, tots ells militars, també es troben molt lluny de l'arquetip dels típics homes de les casernes.<br />La missió a la qual van destinats els soldats i els seus caps queda una mica eclipsada per situacions que ens fan pensar en un d'aquells films antics del gènere de ciència ficció on formigues gegants o ocells prehistòrics ataquen persones indefenses. Aquí, les papallones gegants o els crancs mossegadors apareixen sense gaire explicacions com una amenaça més que assola la vida dels soldats.<br />A aquestes amenaces físiques, cal afegir la presència de la despòtica Comandanta, la dona del Comandant, una dona poderosa que amb el seu caràcter desdenyós i ambiciós afegeix tristor i vergonya al desafortunat marit. La mare del Comandant és l'altra figura femenina que sovint apareix de forma fantasmàgorica - de fet fa anys que és morta-, cosa que hi afegeix un aire de narració enigmàtica.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
Misteris no resolts, ombres que viuen en subterranis i personatges estranys dels quals en sabem ben poca cosa, com és el cas del Mariscal, la màxima autoritat del destacament, antic dictador, sembla ser, confinat a les seves habitacions i del qual aventurem que deu ser part de l'objectiu de la missió. </div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
Entremig d'aquesta barreja, de tant en tant apareixen fragments descriptius de prosa poètica, cosa que afegeix encara més hetereogeneïtat al conjunt de la narració.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
Per altra banda, la inclusió d'elements provinents de la mitologia clàssica com el Minotaure, la deessa Fortuna i el Laberint sorgeixen en un intent probable de dotar de profunditat i d'un cert simbolisme el relat.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px; line-height: 20.79px; text-align: justify;">
En resum, una narració poc convencional, pel que té d'heterogènia, cuinada amb elements força sorprenents.<br />Un relat que es tanca de forma una mica sobtada,- de fet esperàvem més esdeveniments-, tot i proclamant que el pitjor enemic som nosaltres mateixos,<br /><br />©Carme Andrade</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-17870423169413314082016-11-24T20:47:00.001+01:002016-11-24T20:47:09.794+01:00El nostre pitjor enemic, segons Carme Meix<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRG4mJy2uSsFWH1QWi6-y_p9pi4g3rUED-Rv5o8gJdtfJUrAlYMSi6rcj5kNzkrk721M2tg_cS76rFArXnqPdkLRSFiGlc0nhEcDYN2o62szDgTTcTfzt8oDtymKdI8tpGiUGbPgxa5s/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRG4mJy2uSsFWH1QWi6-y_p9pi4g3rUED-Rv5o8gJdtfJUrAlYMSi6rcj5kNzkrk721M2tg_cS76rFArXnqPdkLRSFiGlc0nhEcDYN2o62szDgTTcTfzt8oDtymKdI8tpGiUGbPgxa5s/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" /></a></div>
<br />
L'escriptora gandesa <a href="http://lacarmeta.blogspot.com/">Carme Meix</a> parla d'El<a href="http://www.cossetania.com/el-nostre-pitjor-enemic-1916"> nostre pitjor enemic</a><a href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1295414157186409&set=a.146730215388148.29007.100001535123166&type=3&theater"> al seu facebbok</a>. Gràcies:<br />
.<br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px;">Amb aquest títol, en Jesús M. Tibau enceta la seva nova faceta com a novel·lista. Una faceta que promet ser tan reeixida com la seva de contista. I contista de nano-contes, una modalitat que el du a escollir i polir el llenguatge fins a límits insospitats, buscant sempre la perfecció. I la sorpresa admirada del lector.</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px;"><br />Aquesta faceta de la literatura del Tibau traspua en aquest relat. Cada paraula, cada frase, cada gir del llenguatge, mostren la tossuda voluntat d'un artesà de la llengua. Un artesà o un artista com vulgueu dir-ho, que treballa la seva prosa com un poeta treballa la seva poesia, amb una tossuda perseverança. I per això t'obliga a llegir aquesta novel·la amb la mateixa atenció que demana un poema. A poc a poc, sense presa, rellegint si convé cada paràgraf, per por que se t'escapi alguna cosa essencial. I gaudint de la sensació d'haver-la trobat.<br />Això quan a la forma. El fons l'ha de descobrir el lector. Un fons que el pot afectar més o menys, segons el seu estat d'ànim, però que no el deixarà, en absolut, indiferent.</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-23801615649908963222016-11-22T11:00:00.000+01:002016-11-22T11:00:21.967+01:00El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls Calçada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6StWxUk60dsgHwmNNhPh46W3a0PUYYVZwMAm32yRW17_n91o8yUA8OV6PlLFTiZQiV-2GmYlR_nGPFf8GHZdyqtZHH14ZMa-iVUABVPbPBztpwzqG0qxeN8bmfv4UrNzAfCD3N2xhE7g/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6StWxUk60dsgHwmNNhPh46W3a0PUYYVZwMAm32yRW17_n91o8yUA8OV6PlLFTiZQiV-2GmYlR_nGPFf8GHZdyqtZHH14ZMa-iVUABVPbPBztpwzqG0qxeN8bmfv4UrNzAfCD3N2xhE7g/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" /></a></div>
<a href="http://lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/valls-calcada-francesc"><br /></a>
<a href="http://lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/valls-calcada-francesc">Francesc Valls-Calçada</a>, periodista i escriptor, comenta <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com/">El nostre pitjor enemic </a> (<a href="http://www.cossetania.com/el-nostre-pitjor-enemic-1916">Cossetània</a>) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest <a href="http://www.segle21.cat/opinio/francesc-valls-calcada/el-nostre-pitjor-enemic-una-reflexio-sobre-la-llibertat-i-lopressio/">enllaç</a>.<br />
Us el transcric:<br />
.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ens ha sorprès gratament la primera novel·la
del prioratí, Jesús Tibau,
mereixedora del <a href="http://www.segle21.cat/cultura/jesus-maria-tibau-guanya-el-xxxiii-premi-de-narrativa-de-la-ribera-debre/" target="_blank"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">XXXIII Premi de narrativa Ribera d’Ebre</span></a><span style="text-align: start;">. Avesats als seus relats més o menys curts i als nanocontes,
en <i>El nostre pitjor enemic</i> (Cossetània Edicions) canvia de
registre amb una novel·la breu, però intensa i ben tramada que sedueix al
lector amb un lèxic a vegades poètic i una amb atmosfera gairebé onírica que
podria ser real com la mateixa vida. Tibau ens transporta amb destresa
narrativa a un món amenaçat davant del fet existencial, ho fa amb un argument
que atrapa al lector i que pren força a cada pàgina.</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Així, ens invita a penetrar en la vida fosca
i asfixiant d’un comandant destinat
–amb una petita guarnició- a una illa perduda i allunyada al mig de l’oceà. En
un món gris, mediocre i petit, ben aviat sorgiran els conflictes personals no
resolts d’un personatge amb un una autoestima molt baixa. Un militar que
acompleix la missió que li ha estat encomanada i el seu destí, amb la màxima
dignitat i estoïcisme. Fidel al què ens té acostumats Jesús Tibau es fixa en
els personatges perdedors, a priori; en els seus dubtes i en les seves
derrotes. La qual cosa l’obliga a fer un exercici d’introspecció per entendre
el protagonista i la seva humanitat: és el carceller oficial d’ un dictador
exiliat en una illa. Tot això, dins d’una atmosfera decadent i opressora però
amb algunes escletxes de llum i espurnes brillants que fan que pas del temps
-aparentment avorrit a l’illa -sigui prou fluid.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L’aparició de la inquietant comandanta i el
paper que juga la dona del comandant com a contrapès al personatge del seu marit, en una
minúscula illa perduda en l’oceà, on només hi ha mascles, accelerarà la partida
d’escacs que es jugava plàcidament, amb un seguit de jugades mestres que la fan
més trepidant. En aquest cas, les accions i reaccions que motiven el joc de
peons, torres, cavalls, reis, etc, es converteix en un mar de sentiments que
ens inviten a la introspecció. En els escacs hi la gran metàfora de
l’existència, però el text també ens fa l’ullet amb cites que ens remeten a
títols anteriors del propi Jesús Tibau, que entra amb complicitat amb els
lectors més fidels.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El nostre pitjor enemic és una suggestiva
reflexió sobre la llibertat i l’opressió de l’home per l’home, però amb uns ingredients com la
desventura, la incertesa, la gelosia o l’amor que la fan dinàmica i
interessant.<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-4317368717529744852016-11-17T10:07:00.001+01:002016-11-17T10:07:21.080+01:00El nostre pitjor enemic, a La petita llibreria<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyAB6IrWBCowVhmtLvpahod94rH9PqqkAO4pIJns7MdvnAqT3DcXNNw87p5dAHSo7PLehRF-pAXWEvz51MUTAeorqR_wRfnoRLPITB_0VSyj9AT_1PpNxp4bqFrm6C4Hi9W-KC0V12CcQ/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyAB6IrWBCowVhmtLvpahod94rH9PqqkAO4pIJns7MdvnAqT3DcXNNw87p5dAHSo7PLehRF-pAXWEvz51MUTAeorqR_wRfnoRLPITB_0VSyj9AT_1PpNxp4bqFrm6C4Hi9W-KC0V12CcQ/s1600/el+nostre+pitjor+enemic+lat.JPG" /></a></div>
<br />
El blog <a href="http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2016/11/el-nostre-pitjor-enemic.html">La petita llibreria </a>em regala aquest comentari sobre <a href="http://elnostrepitjorenemic.blogspot.com/">El nostre pitjor enemic</a>, que transcric:<br />
.<br />
<div class="MsoNormal">
Tenim un amic que després
de molts relats breus i reculls de contes debuta com a novel·lista i per ser
sincers no podem estar més contents amb el que ens proposa. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Us parlem d’en <a href="http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2013/12/especial-jesus-m-tibau.html"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Jesús M.
Tibau</span></a>, autor del que ja us hem parlat a través de la seva obra “<a href="http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2014/12/el-noi-cel-costat-del-padri.html"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">El noi del
costat del padrí</span></a>” i d’una entrevista que gentilment ens va concedir.
És la fusió perfecte entre un home inquiet i molt intel·ligent que amb la seva
sensibilitat i gran facilitat per empatitzar amb el públic ens regala unes
lectures que són un bàlsam pels nostres dies grisos.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Amb El nostre pitjor
enemic, novel·la que l’ha convertit en el merescut guanyador del XXXIII
Premi de Narrativa Rivera d’Ebre ens presenta el que esperem que sigui una
llarga carrera com a novel·lista.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Creiem que una persona
com ell que té tinta a les venes i ulls profunds per arribar a la sensibilitat
dels lectors per mitjà de la seva capacitat de comunicació té l’èxit assegurat.
Quina llàstima que ens moguem en un món en que grans noms i molt màrqueting
puguin dir quins llibres són best-sellers i quins no; per sort el públic ja no
es deixa entabanar tant i escull pel contingut dels llibres allò que vol
llegir.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
En aquesta novel·la
trobarem a dos personatges d’orígens totalment oposats que acabaran parlant de
tot el que es composa la vida. </div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Tant el general
exdictador com el comandant que s’encarregarà de vigilar-lo tenen que fer les
paus amb el seu passat i eliminar la culpa de les seves vides. Podran? Què han
fet? Són realment culpables? </div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Com comprendreu després
de recomanar-vos amb tanta vehemència aquesta obra no us en direm massa cosa
doncs l’interessant és que el descobriu vosaltres mateixos sense cap mena de
filtració que us pugui avançar el que passa a les darreres planes.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
És sensible, reflexionant
sobre l’amor i la falta d’aquest, les dificultats a l’hora de comunicar-se i
com un fet puntual pot marcar la nostra vida.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Si som sincers amb
nosaltres mateixos sabem que el que importa a la vida són els nostres éssers
estimats, sentir-nos que pertanyem, que transcendim, que li importem a algú,
que som escoltats... No cal que sigui un amor estereotipat però si una relació
de dues persones que es respecten i s’ajuden a créixer.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
De la mà de Cossetània
Edicions teniu entre mans una <a href="http://www.cossetania.com/tasts/Elnostrepitjorenemic.TAST.pdf"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">obra sense
precedent</span></a>, amb el segell de qualitat de l’autor i amb uns
personatges que us posaran la pell de gallina. </div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p> </o:p>Voleu entendre’ls? Voleu
emocionar-vos?</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p> </o:p>Vinga va, cap a les
llibreries!</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-6575339744802514082015-10-01T17:01:00.000+02:002015-10-01T17:01:00.127+02:00La pluja, segons Carme Meix<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50Ccws632bxE08KzHNj9ytUMU3_JYTtb2mFux5EWriKKko0-ryNodWTFjfCU37Id1_Iqp8cgTnRAUGtvLGuLP-zv9ofH6d8Zc21cogozAfVagNfxswMPq40ZDX9wMuUTTEQ0Uonw-_10/s1600/la+pluja+ha+vessat+milions+de+n%25C3%25BAvols+abans+lat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50Ccws632bxE08KzHNj9ytUMU3_JYTtb2mFux5EWriKKko0-ryNodWTFjfCU37Id1_Iqp8cgTnRAUGtvLGuLP-zv9ofH6d8Zc21cogozAfVagNfxswMPq40ZDX9wMuUTTEQ0Uonw-_10/s1600/la+pluja+ha+vessat+milions+de+n%25C3%25BAvols+abans+lat.JPG" /></a></div>
Carme Meix em fa el regal de llegir el meu nou llibre <a href="http://jmtibau.blogspot.com.es/search/label/pluja">La pluja ha vessat milions de núvols abans</a>, i de comentar-lo <a href="http://lacarmeta.blogspot.com/2015/09/la-pluja.html">al seu blog</a>.<br />
Ha copsat perfectament la intenció del llibre, aquesta mirada serena al passat, per posar en relleu allò que més ens ha de cridar l'atenció: el present.<br />
Gràcies!<br />
Us transcric el comentari:<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En Jesús M. Tibau, que ja amb els seus reculls
de contes ens havia mostrat la gràcia i calidesa del seu llenguatge, i la
humanitat dels personatges que els habiten, en sorprèn ara am un recull de
poemes, o mini poemes, on predomina la nota tendra, la paraula precisa: </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA">. </span><span style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Pessics?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Em despertes.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pessigolles.”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA"> .</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I també una certa nostàlgia:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“A plom, de vegades,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">cauen els anys,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">que plego amb mocadors de seda.”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA"> .</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El seu amor per la literatura:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Amb la punta dels dits</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">acarona el llom dels llibres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">i els dies.” </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="color: white;">.</span><br />
El pas del temps, una constant:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Assumeixo, sense dol,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">la inevitable caducitat dels meus passos, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">l'anunciada mort de les petjades.”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA"> .</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un punt d'erotisme:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Llegeixo el resum del dia</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">a les línies dels teus dits, </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">que em passegen.”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA"> .</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El recull s'acaba amb una contundent
declaració de principis:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“Ser,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">o no ser?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estar.”</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white;"><span lang="CA"> .</span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Perquè és ara i aquí, en el present, que la vida es dilata, s'eixampla i
se'ns endú cap a nous horitzons que mirem d'abastar amb el cor i les mans, amb
la punta esmolada del verb. </span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-80737578927062765932015-05-04T12:36:00.004+02:002015-05-04T12:36:44.551+02:00El noi del costat del padrí, segons Francesc MompóFrancesc Mompó escriu una columna al diari Levante del dia 2 de maig, i que us transcric:<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span>ACRÓBATA DEL CONTE</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
</span></span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span>Del conte curt al nanoconte, tot passant pel conte breu i pel
microconte. <i>El noi del costat del padrí</i> és un recull de quaranta
narracions cap de les quals supera les quatre pagines. El cornudellenc Jesús M,
Tibau és un especialitsa de la síntesi duta als imposibles extrems del
nanoconte, aqueslla brevíssima narració en què l’autor obsequia el lector amb
un colp de fuet intel·lectual que l’obliga a acarar-se a una nova realitat
mitjançant l’acrobatisme sinàptic. En molts casos ens recorda el guatamaltec
Augusto Monterroso i el seu conegudíssim conte d’<i>El dinosaure</i> que en una
famosa entrevista Ana Botella deia que encara se l’estava llegint –atenció la
perífrasi durativa-: “<i>Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí</i>”.
</span><span lang="FR">I aquest , un dels de Tibau: “<i>SORTIDA.
Obsessionat per les sortids d’emergència, no entra</i>. » És el sisè
recull de contes que publica. L’obre amb un relat que dóna títol a
lllibre ; i ho fa amb un descriptivisme afectiu que ens permet traspassar
fronteres màgiques per fer reviure records impossibles apegats a la terra. </span><span>En les seves narracions reviscolen morts, els costums soterrats per la
compulsió ansiosa de la realitat actual sota una escriptura minuciosa que
escorcolla allò que ens sol passar desapercebut. </span><span lang="FR">Un luxe. Històries per anar assaborint a poc a poc.</span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-63486014634981388632015-01-13T08:54:00.000+01:002015-01-13T08:54:00.150+01:00El noi del costat del padrí, segons Carme Meix<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS1qcNJcL7HtL52YVmas1NAkpdzHrmo-KwgWrqxdHwxyulSO4ULgMmzVVSswlyku9Pg1eu5H0sqhHmD9vIbAOObxkKx_hCsa9rRBcVnTCXnXsbQ0SIXwraBTvZTe8-i-t7VvE6ED-cI2w/s1600/el+noi+del+costat+del+padr%C3%AD+lat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS1qcNJcL7HtL52YVmas1NAkpdzHrmo-KwgWrqxdHwxyulSO4ULgMmzVVSswlyku9Pg1eu5H0sqhHmD9vIbAOObxkKx_hCsa9rRBcVnTCXnXsbQ0SIXwraBTvZTe8-i-t7VvE6ED-cI2w/s1600/el+noi+del+costat+del+padr%C3%AD+lat.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><a href="http://lacarmeta.blogspot.com/2015/01/el-noi-del-costat-del-padri.html">Carme Meix</a> comenta al seu <a href="http://lacarmeta.blogspot.com/2015/01/el-noi-del-costat-del-padri.html">blog </a>les seves sensacions sobre <a href="http://xn--elnoidelcostatdelpadr-e8b.blogspot.com/">El noi del costat del padrí</a>. </span><span style="font-size: large;">Moltes gràcies. Us transcric el text:</span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: white;">.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p> </o:p>Si li hagués de posar un adjectiu a aquesta recull de contes del Tibau
seria tendresa. Tendresa i quotidianitat definirien els personatges del nostre
autor, tot i que de vegades, la fantasia, supleix o modifica la realitat, com
passa al conte Disfresses, on els personatges només senten l'atracció sexual
quan, obviant el món real, entren en un món de fantasia, que els exalta. Tots
els protagonistes dels seus contes tenen noms corrents i els situa en espais
concrets, normalment del que en podríem dir ampliant molt el terme, les Terres
de l'Ebre -que inclourien també <st1:personname productid="la Franja" w:st="on">la
Franja</st1:personname> i el Montsant-. Explicava el Jesús M. Tibau, a la
presentació que en va fer a Barcelona, que els contes li vénen de tenir sempre
l'antena parada. Atent als petits detalls, alguns ben nimis, que ell eleva a la
categoria de primordials.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La llengua, en Jesús M. Tibau llisca d'una manera tan planera i suau
que diries que no li costa gens d'escriure, obviant que aquesta aparent
senzillesa és molt difícil d'aconseguir. Hi contribueix el fet, quan el
coneixes, que mentre llegeixes, sembla que sentis la seva veu. I és com si
l'autor t'acompanyés en aquest viatge que et proposa pels seus mons literaris.
Que de seguida fas teus.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Acaba el recull amb alguns nano contes, contes brevíssims, però de
gran profunditat. En cito un que he trobat molt suggerent: L´ÚLTIM DESIG. Diu
així:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
“Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni
l'últim desig. Encongir-se.”<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo li demano. No te n'encongeixis, Jesús! Pel bé de la literatura.<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-4827693895086049472014-12-19T16:58:00.001+01:002014-12-19T16:58:22.673+01:00El noi del costat del padrí, segons Jordi Capdevila a El Punt AvuiComentari de Jordi Capdevila sobre <a href="http://elnoidelcostatdelpadri.blogspot.com/">El noi del costat del padrí,</a> a El Punt Avui, que podeu llegir <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/804156-una-joia-literaria.html?dema=1&cca=1&tmpl=component&print=1&page=">en aquest enllaç</a> i que transcric:<br />
.<br />
<div class="MsoNormal">
<b><i>Una joia literària<o:p></o:p></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span itemprop="dateCreated"><i>Tot
és reduït menys el nombre de narracions que aplega el llibre: 40 relats
encabits en cent pàgines. Una cadena de contes que parlen de personatges
anònims i insignificants, situacions quotidianes, pobles mig perduts,
desenllaços poc sorprenents, ironia suau i un llenguatge casolà, suau, tendre i
entenedor, amb l'afegit de cert argot del petit poble de Cornudella de Montsant
on va néixer l'autor. Resultat: una petita joia literària.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Jesús M. Tibau tant
pot imaginar la història d'una fotografia de fa un segle i fer reviure els
personatges retratats, com que l'ajuntament d'un petit poble faci un ultimàtum
als homes del temps de TV3 reclamant que anunciïn la pluja miraculosa per
salvar les collites. Una qüestió de fe laica. Pot fer reviure la nostàlgia de
l'últim pagès que encara va al tros amb carro com el sentiment profund de
contemplar la vida any rere any d'un cactus que es van regalar una parella
d'enamorats. I tot amb les paraules precises i necessàries per arrodonir la
història.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>El conte curt és
l'ADN literari de Jesús M. Tibau, que manifesta que continuarà amb el seu
intent de “viure del cuento”. No en va aquest és el sisè llibre de
narracions que treu dels vuit que té publicats, alguns d'ells difosos
musicalment pel cantautor de Pradell de <st1:personname productid="la Teixeta Jesús" w:st="on">la Teixeta Jesús</st1:personname> Fusté.
Aquesta atmosfera de retratar la vida quotidiana amb històries breus també es
troba en el seu bloc Tens un racó dalt del món, on juga amb els seus
lectors a crear contes en pocs minuts a partir d'una paraula sol·licitada. I és
en els relats curtíssims, d'una o dues ratlles, on mostra més la seva capacitat
creadora.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Set són els nanorelats,
segons expressió del mateix autor, que recull el llibre. Jo sempre he estat
amant del conte breu, que Pere Calders va difondre entre nosaltres en el seu
temps de més activitat creativa. M'atreveixo a reproduir-ne dos dels que
publica el llibre per tal que es pugui apreciar i gaudir de la imaginació
literària de Jesús M. Tibau:<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Simpatia: “Apareix
un cadàver a la vora del riu. A l'altra, es dispara la demanda de prismàtics.”<o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i>L'últim desig:
“Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim
desig: encongir-se.”</i><o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2114085922882024299.post-17209012596522300582014-12-13T14:26:00.002+01:002014-12-13T14:26:41.092+01:00El noi del costat del padrí a La petita llibreria<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_o1U0URL9xAFpLZbMTt7a3XJUpyDMP6TgYHAQ0PzwAcQ-9TRQvm1Ifr7dnGL9NioKE1tAT1b6_Xv8h6mRaOtyu2qs7xFkwB3l0qNSNrnTgX6U5D37l781N6FInx5rpAA07gmfIcP21pU/s1600/el+noi+del+costat+del+padr%C3%AD+m.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_o1U0URL9xAFpLZbMTt7a3XJUpyDMP6TgYHAQ0PzwAcQ-9TRQvm1Ifr7dnGL9NioKE1tAT1b6_Xv8h6mRaOtyu2qs7xFkwB3l0qNSNrnTgX6U5D37l781N6FInx5rpAA07gmfIcP21pU/s1600/el+noi+del+costat+del+padr%C3%AD+m.jpg" height="200" width="137" /></a></div>
Comentari sobre <a href="http://elnoidelcostatdelpadri.blogspot.com/">El noi del costat del padrí</a> d'Àngela Sánchez Vicente a La petita llibreria, que podeu llegir en <a href="http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2014/12/el-noi-cel-costat-del-padri.html">aquest enllaç</a>. Seguidament el transcric:<br />
.<br />
<div class="MsoNormal">
<i>De nou ens retrobem
a un autor amic de <st1:personname productid="la Petita Llibreria" w:st="on">la
Petita Llibreria</st1:personname>, en <a href="http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2013/12/especial-jesus-m-tibau.html" target="_blank"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Jesús M. Tibau</span></a> té un nou projecte i el vol compartir amb
tots vosaltres.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>El vàrem conèixer
gràcies al recull de relats curts “Molles per no perdre’m” i ja ens va encisar
amb el seu poder i do de paraula, gairebé màgic i tocat per la vareta divina
dels Déus en que pot fer d’un simple e inconnex binomi de paraules un binomi
fantàstic on esdeveniments, sentiments i emocions sobten als lectors i ens
deixen a tots amb la boca oberta.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Si mirem enrere a la
seva bibliografia trobem reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”,
“Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un
cop de vent els despentina” i el seu poemari “A la barana dels teus dits”. Però
avui ens interessa mirar endavant i trobem El noi del costat del padrí.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Sota aquest títol
s’amaga un recull de contes humans, reflexius, amb escenaris quotidians i
personatges molt mundans que fan de la lectura una experiència plaent i alhora
propera per als lectors que podem veure’ns emmirallats i fer autocrítica de les
nostres pròpies actituds i la manera que tenim de concebre a l’altre i les
relacions interpersonals.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Una nova mostra del
seu gran poder de síntesi i una gran lliçó de qualitat sobre una tipologia
textual que no és pas la més freqüent però que cada cop té més adeptes.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>És un llibre que
t’acompanya i on cada personatge de cada conte et pot acompanyar durant una
estona: a l’autobús, a casa, per compartir-lo amb amics i per analitzar amb la
família... són petites dosis de realitat i critica que et travessen i ressonen
dins teu durant una bona estona.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Paraules i paràgrafs
que et fan reflexionar... No és aquesta la funció de la lectura? Hi ha gent que
llegeix per distreu-re’s però jo em distrec llegint i reflexionat, esprement
els llibres i us asseguro que aquests contes estan plens de suc.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Un aposta i mostra
de confiança de <a href="http://www.cossetania.com/tasts/Elnoidelcostat.pdf" target="_blank"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Cossetània</span></a> vers
l’autor que fa possible que ens retrobem un cop més amb ganes d’impregnar-nos
amb la seva literatura i les seves histories.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Anem a la cita amb
aquest llibre? <o:p></o:p></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i>Ens està esperant a
les llibreries per demostrar-nos que allò més bo i selecte ve en pot petit!</i><o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com0