divendres, 16 de gener de 2009

El vertigen del trapezista al blog Llum de dona

El vertigen del trapezista al blog Llum de dona:
.
Engrescador. Un recull de contes, vivències i relats. Imaginació a grapats i grans veritats.

M'ha agradat la senzillesa del redactat. De fet molts esciptors tenen aquest do i en Jesús Mª Tibau el té sobradament. El coneixem per el seu blog : Tens un racó dalt del món.

Posts curts, concrets i que conviden a llegir.

El llibre, amb els seus 34 relats, és així de planer.

El primer capítol és la història més llarga. Paisatges, gent del camp i descripcions dels entorns de la seva comarca. Siurana, Cornudella, Tortosa, El Priorat i les muntanyes del Montsant.

Un relat aquest , trist, que commou i que podria ser ben real

M'ha captivat la capacitat que té aquest escriptor de posar-nos dins el que escriu com si fóssim un engranatge més de la història. Algun personatge que pul.lula per allà, forà o totalment identificat amb algú que decriu.

Segons quins relats m'han fet somriure i aplaudir. Per què no aplaudir un llibre o quelcom que llegixes si t'agrada ? l'Òscar ho fa.

El Conte de Nadal : De paper de plata és encantador. Per això va obtenir un premi en un concurs de Contes de Nadal. "Els peixos no piquen. No piquen ni picaran. Els peixos no piquen; no piquen ni a la de tres... " Aquests peixos viuen en un riu de paper de plata, en un pessebre, amb figuretes que,un cop s'acaba el Nadal, s'emboliquen amb paper fi i es desen "

En Les coses que no canvien em vaig sorprendre en un enfilall d'ensurts un 25 de novembre en què llegia aquest capítol. L'endemà vaig tornar a llegir-lo. No fos cas que el llibre posés 26...Coses de la ment i de la immersió literària. Mhi vaig capbussar. Increïble i molt ben escrit.

Em va entristir el relat d'El vestit. La il.lusió malmesa per un bes amagat.

I vaig sopirar amb Espantar gavines. L'amor diluïnt-se com aigua entre les mans. En aquest cas a la sorra de la platja..." espantant gavines al seu pas ..."

El primer amor a Massa esquerdes en un embarcador prop de Riumar. L'adolèscència efervescent i els records esmicolats com el gerro que un cop de vent ha destrossat.... " I mentre uneix amb cura cadascun dels trossos, encadena records l'un darrere l'altre, com qui fa un collaret de pedres de riu ".

Els homes del llibre van "al tros". M'agrada l'expressió - un tros per conrear - l'hort, el camp...Un símbol de subsistència de moltes famílies de la pot-guerra fins fa ben poc.

El llibre també és un homenatge a aquesta gent que ha feinejat de sol a sol a casa nostra.

Un llibre ple de metàfores de la vida com el seu títol : El vertigen del trapezista que acaba amb una metàfora més : " La por al buit que té al davant el fa dubtar, i s'alegra d'haver-s'ho rumiat a última hora, perquè intentar el salt sense xarxa hauria estat un error".

Gràcies Jesús Mª Tibau.

M'han entrat ganes de venir a fer una excursió per aquestes contrades... aquest estiu ( amb bici, motxilla i biquini...)

Cap comentari:

Publica un comentari