Postres de músic; Emigdi Subirats

Comentari sobre Postres de músic, a càrrec d'Emigdi Subirats:
.
El fet de conèixer l'obra de l'escriptor prioratí Jesús M. Tibau ha estat un autèntic descobriment i un veritable plaer, donat que estem davant d'un excel·lent narrador que ens aporta narracions ben imaginatives. Bona part dels seus contes estan impregnats d'una finíssima ironia, alhora que es caracteritzen per la seva originalitat i per la seva alta predisposició a la sorpresa. El món literari d'en Tibau sap travessar àgilment les fronteres comarcals i viatjar indiferentment des de Cornudella del Montsant riu avall fins a Tortosa. El record de la terra del millor vi, com no podria ser d'altra manera, és tothora present, però. Unes remembrances d'infantesa i de joventut que el porten a la composició d'una nostàlgia sana del temps d'abans, que li permeten endinsar-se acuradament en unes descripcions brillants i mítiques del paisatge prioratí (el seu món originari), i en aprofundir en les qualitats humanes de determinats tipus rurals. D'altra banda, en els contes que tenen la ciutat del Baix Ebre com a eix central, podem constatar una mena de defensa agosarada d'uns valors ben determinats, que impliquen la potenciació tothora de la nostra cultura pròpia i el retrat humanitzat de la vida ciutadana en una petita ciutat que està situada territorialment en el centre cultural català.

En Jesús M. Tibau es va descobrir al públic amb el recull Tens un racó dalt del món (Editorial Montflorit, 2001), que inclou un total de trenta narracions curtes, les quals li permeten abordar temes molt diversos que configuren el seu propi univers literari personal. Tot i això, el tema veritablement central del recull és l'amor, que es pot manifestar de maneres molt diverses. Trobem narracions autènticament vibrants que desprenen un profund arrelament a la terra que el va veure nàixer, com A l'ombra dels ametllers, Moscatell i Visita reial, que acompanyen d'altres que evolucionen amb rapidesa cap al retrat de l'ambient que l'ha envoltat en els darrers anys de vida a Tortosa, com Renaixement. Sap combinar narracions excel·lents com 25 quilos, amb d'altres de reconeixement d'una personalitat com Lorca o d'una ciutat mítica com Roma, la mare de les cultures i civilitzacions del vell continent. El leit motiv del seu primer quefer literari és bàsicament aplegar un llarg trajecte que va endegar quan escrigué la primera narració el 1992, i que va veure la llum tot just nou anys després. Un trajecte que sense cap mena de dubte havia d'estar carregat de vivències i de sentiments molt especials.

Amb Postres de Músic (Empúries, 2006) podem parlar ja sortosament de la consolidació definitiva de l'escriptor. Primerament, perquè aquesta obra va guanyar el premi Marian Vayreda de narració curta a la població d'Olot (la Garrotxa), un dels més prestigiosos dels que s'atorguen arreu dels Països Catalans. I en segon lloc, perquè el narrador prioratí dóna mostres d'haver trobat definitivament el seu espai de maduresa literària, amb narracions veritablement variades i d'una gran originalitat, alhora que demostra una gran mestria en l'ús i el coneixement de la llengua catalana. Narracions com L'assassí del martell, Cada cop més grossa, o Company de pis, donen sentit de debò a l'eterna idea del plaer per la lectura, pel llegir per llegir, sabent que trobaràs quelcom inesperat que et sorprendrà i que et forçarà a continuar llegint. Un original epíleg final pretén allargar una mica les històries, pensant sempre en aquell lector que estarà interessat en continuar endinsat en un món de ficció que pot aportar-nos moltes coses. De fet, la literatura és la creació de món, i en Tibau n'és sabedor i s'hi recrea. De ben segur, que aquest és un dels millors reculls de contes escrits per un autor de casa nostra, sinó el millor.

En Jesús M. Tibau ha estat premiat en diferents certàmens literaris d'interès com. El seu primer petit èxit literari el va aconseguir amb l'accèssit als Jocs Florals de Torroja de Priorat del 1992. Posteriorment, el 1997 va quedar finalista del III certamen literari que organitzava la Biblioteca Municipal de Salou. L'any següent va rebre el 2on premi del Concurs literari Sant Antoni del Perelló, l'accèssit al XXIX concurs literari Sant Jordi de Balenyà, el 2on premi al concurs literari dels 4 gats de Barcelona, i va ser finalista del II premi de narrativa curta per internet "Tinet" de Tarragona. Un any sens dubte ben profitós literàriament parlant, que li marcarà el seu posterior esclat en el panorama literari ebrenc i català. El 2003 va ser finalista del XXV premi literari Goleta i Bergantí del Masnou (el Maresme), mentre que el 2004 aconsegueix guanyar finalment el premi literari de Valldoreix amb el conte Monedes, l'indecís rodar dels anys, després de nombrosos intents en premis literaris que es quedava a les portes del guardó final. Per Sant Jordi del 2006, ha rebut un accèssit al premi Joan Cid i Mulet que convoca l'Associació de veïns Jesús Catalònia, pel conte Ombres antigues, ambientat en el seu poble natal.

També va participar en el recull L'angoixa del retratista i altres contes (Cossetània, 1999)amb la narració A l'ombra dels ametllers, així com en l'emblemàtic recull de narracions amb regust a aigua, El Brogit de l'Ebre (Cossetània, 2003), amb el conte La vida i el riu, conjuntament amb altres quinze escriptors de les nostres comarques, que va ser una autèntica fita literària per a la literatura escrita a les comarques centrals dels Països Catalans, en un moment de reivindicació antitransvasista i de fort enrenou col·lectiu.

Malauradament, el conte no ha estat un gènere altament conreat vora l'Ebre. Tot i això, el mític literat tortosí Manel Pérez i Bonfill (el nostre professor de sempre) i la també professora gandesana Carme Meix (que resideix a Barcelona), han publicat reculls d'alta qualitat. Darrerament, aquest gènere tan singular compta amb joves autors que estan realitzant una molt notable tasca i aconseguint èxits importants. Des d'Amposta, per exemple, ens arriben les notables veus d'en Rafel Duran (guanyador del Cid i Mulet 2005. i el Sant Jordi de Santa Bàrbara 2006), en Rafel Haro (autor ja totalment consolidat) o l'Albert Guiu (natural de Flix, vinculat laboralment a la ciutat del Montsià).

El nom d'en Jesús M. Tibau, de Cornudella i Tortosa, ja forma part del conjunt de notables narradors que configuren la literatura ebrenca actual, i li afegirem la qualitat de ser probablement un dels més brillants del seu gènere literari. Les seves narracions mereixen una atenta lectura per part de tots aquells amants de la bona literatura i de l'art for the art sake.