divendres, 18 d’abril del 2008

El vertigen del trapezista, al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure

El vertigen del trapezista, al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure:
.
Recull de 34 contes escrit per algú que, segons diu el resum biogràfic del interior de la portada, aspira a viure del "cuento", no sé si ho aconseguirà, però mèrits n'ha fet.
Aquests contes son plens de vida, de vida viscuda i de vida somniada.
Hi ha somnis i malsons, desitjos amagats i realitats decebedores, desencís i enyorança, tendresa i sentit del humor, sorpreses i desenllaços inesperats.
Imatges i situacions centrades en l'espai físic que millor coneix, perquè hi ha viscut, hi viu. El Montsant, el Siurana, l'Ebre, protagonistes i decorats alhora, son l'escenari que envolta els seus personatges i els arrela a una terra, a una manera de veure i viure la vida.
El Jesús juga amb mestria amb les paraules, el seu vocabulari és ric i enriquidor, el paisatge és descrit amb minuciositat, els personatges son rotunds, sencers. Juga també amb el lector, vol sorprendre'l, arrencar-li un somriure, emocionar-lo.
I ho aconsegueix, amb mi ho ha aconseguit.
M'han agradat molt.

dijous, 17 d’abril del 2008

El vertigen del trapezista, al blog Todo al borde de la nada

El vertigen del trapezista, al blog Todo al borde de la nada:
.
Me toca hacerlo. Me toca zambullirme en una pequeña maraña de historietas de esas que nos dan cuenta del tambaleo que roza en persecución a cada uno de nuestros movimientos.
Ball de Lletres se ha podido mantener (hasta ahora), muy cerca de la suerte. Esta vez contamos con la visita de un escritor catalán no muy conocido, pero no por eso menos interesante. Se llama Jesús M. Tibau y ha escrito El vertigen del trapezista, un pequeño libro de relatos que configura el gajo de un universo particular y único, el suyo propio. El autor decide feliz que por esta vez quiere compartirlo con nosotros.
Más de una treintena de historias se ven atravesadas por el vértigo, esa sensación que incendia la mecha de la adrenalina cuando sentimos el vacío bajo los pies. Vértigos hay de muchos tipos y Tibau juega a la seducción con sus personajes. Siempre es así, casi como puestos en un experimento que los atrae hacia un estado que tiene que ver con un tipo de vértigo muy concreto, el que esconde de por sí la vida.
Los personajes son el recipiente exacto de ese tambaleo del que hablaba al principio, y mientras combino la lectura de las memorias de mi querido José Saramago, ya estoy enganchado a esas criaturitas que se ven obligadas a arreglárselas al borde del vacío. Un vacío (podríamos decir) que deja a su paso la velocidad de la vida a tientas contra el tiempo.

diumenge, 13 d’abril del 2008

El vertigen del trapezista, al blog Rondalles a la vora del foc

El vertigen del trapezista, al blog Rondalles a la vora del foc:
La presentació del llibre d’en Jesús Maria Tibau a Barcelona anà a càrrec del pintor i escultor, en Jesús Garcia González. Aquest ens comentà que, per a ell, la lectura ha de ser un plaer i això és el que li suposà la lectura dels contes que conformen “El vertigen del trapezista”.


El Sr. Jesús Garcia descriví aquest darrer llibre del Jesús M. Tibau com un collaret de petites perles en forma de narració, en el que la tanca és el principi del llibre.

Amb aquestes històries, el Jesús M., ens fa conèixer el seu poble, Cornudella de Montsant al Priorat, pintant-nos el seu paisatge en cada narració.

Els personatges de “El vertigen del trapezista” caminen lents, els uns pels pes dels anys i els altres pel pes de la memòria.

L’autor ens transporta magistralment a un altre temps que ell no ha viscut.

El Sr. Jesús Garcia destacà l’habilitat d’en Jesús M. Tibau per “jugar” amb el lector, enganyant-lo i fent-li creure que la història anirà per uns camins diferents del que imaginava.

Per acabar, ens digué que la lectura de “El vertigen del trapezista” és un PLAER tant pel que fa al seu contingut com pel seu estil.


Quan tingué la paraula el Jesús M. Tibau el primer que ens digué és que ell no escrivia llibres, ell escrivia contes i de la suma d’aquests es creaven els llibres.

El títol del llibre i del darrer dels seus contes, “El vertigen del trapezista” és el nom d’un bloc http://elvertigen.blogspot.com/ Al Jesús M. Tibau li agradà aquesta curiositat que un trapezista pugui tenir vertigen i demanà permís a l’autor del bloc per utilitzar aquest nom.

L’”Epíleg” és el resultat de la proposta literària que el Jesús M. Tibau va fer al seu bloc http://jmtibau.blogspot.com/

Per acabar, dir que el protagonista d’un dels contes d’aquest llibre és el guanyador d’un joc literari que organitzà l’autor al seu bloc.

divendres, 4 d’abril del 2008

Postres de músic; B de llibre

Comentari sobre Postres de músic al blog B de llibre:
.
Tenir un bloc o un racó dalt del món pot ser una bona de promocionar l’obra pròpia i per donar-se a conèixer però també per conèixer gent. Ara que el bloc d'en Jesús M. Tibau (com li agrada signar) estar a punt de fer un any, continua escrivint incessantment i mentrestant jo li tinc enveja sana ja que jo gairebé no tinc temps ni per escriure aquest post.
Pero yo he venido aquí a hablar de mi libro. Com va dir cert escriptor en una tertúlia televisiva.
Hi havia una vegada un joc setmanal on s’havia d’enviar el títol d’un relat utilitzant un determinat mot (o mots) i inventar-se un nom d’un possible autor. Com que era una cosa simple vaig respondre ràpidament per entrar en el sorteig d’uns llibres (es que em perden) i em vaig quedar rumiant sobre quina mena de relat encaixaria en amb un títol com el meu. Per aquella època devia tenir temps perquè vaig tenir una pensada i vaig escriure un breu conte basant-me en el títol (bé, tampoc vaig tardar tant...). Li vaig enviar a en Tibau com a complement i com a resposta vaig rebre un conte dels que formen part de Postres de Músic.
Aquell relat, que havia publicat inicialment en blocs per promocionar el llibre, em va encantar i va despertar la meva curiositat. Un cop amb els Postres de Músic a les meves mans he de reconèixer que no em va decebre. Arrenca fantàsticament bé, amb la pèrdua de la virginitat, i acaba tancant, donant un final a tots els contes. Sobre els contes trobareu de tota mena, més curts, més llargs, més bons i més dolents i fins i tot un, Sense temps, que podia haver estat una gran novel·la.
Sé que ara molts llegiu el seu últim i comenteu el seu últim llibre però tal com va dir el mateix Tibau a la Catosfera, part de la funció dels blocs es ressuscitar aquells vells llibres dels que ja fa un temps que no es parla i donar-los nova vida. I per tant i un cop desitjat un feliç aniversari al bloc. Conte contat...