dijous, 29 de gener del 2009

El vertigen del trapezista al blog Paranoia 68

El vertigen del trapezista al blog Paranoia 68:
.
"Siempre nos quedará una imagen" "de una pesadilla u otra". Todavía recuerdo con exactitud el día en el que, mientras "asustábamos gaviotas", me vinieron a la cabeza "sombras antiguas". Recuerdo el momento en el que me asaltó un hombre con "corazón de piedra" y "demasiadas grietas" en su interior. Intenté aguantar con "firmeza" "cuando la máscara se volvió cara" . La "incertidumbre" fue brutal. Os lo aseguro.

Mientras corría hacia "la montaña más grande del mundo" "buscando" refugio tuve la suerte de encontrarme con "El Barbas", siempre "con una sonrisa en la boca", dulce como las "almendras garrapiñadas". Me dijo que lo mejor era "cerrar los ojos y continuar", que me tomara un "tiempo de reposo", que hiciera una "pausa" para "matar la añoranza". A veces es mejor dejar de pensar en "las cosas que no cambian". Todo era fruto de mi imaginación.

Paula se ha ido y no volverá. Tengo que empezar a asumirlo. Todavía recuerdo "el vestido" que llevaba cuando dijo que me dejaba, de "color de papel de plata". Todavía recuerdo el último día en el que estábamos "uno arriba y el otro abajo": yo en el primer piso y ella en el sótano. No la odio. A Paula "no le gusta ser rencorosa", es buena como "un trozo de pan".

Subió y me dijo que en mi vida había "demasiados personajes". Estaba harta de oirme hablar de "el hermano preferido", de "la vida y el río", de que siempre me moviera más cerca de la ficción que de la realidad. Lo único que hacíamos juntos y a gusto era desayunar: "a veces una ensaimada, a veces un croisant". Tampoco soportaba que le hablara de "la mosca" que me seguía a todas partes y que le contara historias sobre "monedas o el indeciso rodar de los años" . "Cuando todos pierden", y yo el primero, no hay nada que hacer.

"Epilogo": "El vértigo del trapecista" es un "regalo inesperado": el "último paraíso" literario por el que he pasado.

*He escrito este post a partir de los títulos de las 34 narraciones breves de "El vertigen del trapezista", de JESÚS M. TIBAU. El libro tiene 123 páginas y está publicado por Cossetània. ¡Os lo recomiendo encarecidamente! Es una lástima que, de momento, sólo pueda leerse en catalán (los títulos los he traducido yo. Espero que al autor no le parezca mal). En la vida, por unos motivos u otros, siempre estamos sobre la cuerda floja... como un trapezista. Gracias Jesús M.

diumenge, 18 de gener del 2009

El vertigen del trapezista al blog Cròniques sota el mugró

El vertigen del trapezista al blog Cròniques sota el mugró:
.
És el millor que he llegit d’aquest grup, tot i que la proximitat i una pizza poden haver enterbolit el meu criteri. Es tracta de El Vertigen del Trapezista d’en Jesús M. Tibau. Es tracta de relats breus on des de la coneixença del paisatge en Jesús explica històries a vegades quotidianes, a vegades fantàstiques però que mai no deixen indiferent. L’element sorpresa també hi és present i certs tocs biogràfics. Un llibre on tots els contes, tret del primer, són curts i han permès respectar el meu son. Un llibre que de veritat us recomano.

divendres, 16 de gener del 2009

El vertigen del trapezista al blog Llum de dona

El vertigen del trapezista al blog Llum de dona:
.
Engrescador. Un recull de contes, vivències i relats. Imaginació a grapats i grans veritats.

M'ha agradat la senzillesa del redactat. De fet molts esciptors tenen aquest do i en Jesús Mª Tibau el té sobradament. El coneixem per el seu blog : Tens un racó dalt del món.

Posts curts, concrets i que conviden a llegir.

El llibre, amb els seus 34 relats, és així de planer.

El primer capítol és la història més llarga. Paisatges, gent del camp i descripcions dels entorns de la seva comarca. Siurana, Cornudella, Tortosa, El Priorat i les muntanyes del Montsant.

Un relat aquest , trist, que commou i que podria ser ben real

M'ha captivat la capacitat que té aquest escriptor de posar-nos dins el que escriu com si fóssim un engranatge més de la història. Algun personatge que pul.lula per allà, forà o totalment identificat amb algú que decriu.

Segons quins relats m'han fet somriure i aplaudir. Per què no aplaudir un llibre o quelcom que llegixes si t'agrada ? l'Òscar ho fa.

El Conte de Nadal : De paper de plata és encantador. Per això va obtenir un premi en un concurs de Contes de Nadal. "Els peixos no piquen. No piquen ni picaran. Els peixos no piquen; no piquen ni a la de tres... " Aquests peixos viuen en un riu de paper de plata, en un pessebre, amb figuretes que,un cop s'acaba el Nadal, s'emboliquen amb paper fi i es desen "

En Les coses que no canvien em vaig sorprendre en un enfilall d'ensurts un 25 de novembre en què llegia aquest capítol. L'endemà vaig tornar a llegir-lo. No fos cas que el llibre posés 26...Coses de la ment i de la immersió literària. Mhi vaig capbussar. Increïble i molt ben escrit.

Em va entristir el relat d'El vestit. La il.lusió malmesa per un bes amagat.

I vaig sopirar amb Espantar gavines. L'amor diluïnt-se com aigua entre les mans. En aquest cas a la sorra de la platja..." espantant gavines al seu pas ..."

El primer amor a Massa esquerdes en un embarcador prop de Riumar. L'adolèscència efervescent i els records esmicolats com el gerro que un cop de vent ha destrossat.... " I mentre uneix amb cura cadascun dels trossos, encadena records l'un darrere l'altre, com qui fa un collaret de pedres de riu ".

Els homes del llibre van "al tros". M'agrada l'expressió - un tros per conrear - l'hort, el camp...Un símbol de subsistència de moltes famílies de la pot-guerra fins fa ben poc.

El llibre també és un homenatge a aquesta gent que ha feinejat de sol a sol a casa nostra.

Un llibre ple de metàfores de la vida com el seu títol : El vertigen del trapezista que acaba amb una metàfora més : " La por al buit que té al davant el fa dubtar, i s'alegra d'haver-s'ho rumiat a última hora, perquè intentar el salt sense xarxa hauria estat un error".

Gràcies Jesús Mª Tibau.

M'han entrat ganes de venir a fer una excursió per aquestes contrades... aquest estiu ( amb bici, motxilla i biquini...)