Comentant llibres de Jesús M. Tibau
En aquest blog es col·leccionen els comentaris realitzats sobre els llibres de Jesús M. Tibau
dimarts, 23 de maig de 2023
Hi entra de puntetes la llum, segons Maria José Piorno
diumenge, 27 de novembre de 2022
Hi entra de puntetes la llum, segons Tomàs Camacho
Dissabte vam presentar el llibre, i diumenge m'arriba el primer comentari sobre Hi entra de puntetes la llum.
L'amic Tomàs Camacho aprofita les seves sessions de caminar per a llegir alhora, i em regala el comentari adjunto que penja a instagram i facebook , que diu textualment:
dissabte, 19 de setembre de 2020
A mig camí de la incertesa
Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre A mig camí de la incertesa, aquest cop a càrrec de rosergcotoescriptora.
Textualment diu:
Permeteu-me que us recomani un altre llibre que acabo de llegir:
"A mig camí de la incertesa" d'en Jesús M. Tibau. @jesusmtibau.
És un recull de contes; un llibre petit amb un gran contingut. Relats breus que sobten, emocionen, alguns fins i tot són divertits; tots ells traspuen la sensibilitat, l'empatia i el sentit de l'humor de l'autor. Paga la pena aturar-se al final de cada un d'ells i rumiar una estona per assaborir-los encara més.
M'ha agradat tant, que he fet una segona lectura per si algun detall m'havia passat per alt. De passada he volgut triar el millor, però en acabar, tenia tants de marcats, que m'ha estat impossible triar-ne només un.
Felicitats, mestre! M'ha encantat.
Moltes gràcies
dissabte, 22 d’agost de 2020
A mig camí de la incertesa, segons a.caudorella
A la pàgina d'Instagram d'a.caudorella trobo un comentari sobre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Em fa feliç la idea que algú que llegeix elms meus relats breus pugui agafar afecte pels seus personatge. Jo, almenys, procuro tractar-los amb molta estima.
divendres, 3 d’abril de 2020
Martí Gironell comenta A mig camí de la incertesa
a mig camí de la incertesa. Beneïda incertesa!
dissabte, 22 de juny de 2019
Assassins de l'Ebre, segons Joan Abentín
Parla de tots els contes que integren el llibre, i en concret dels meus nanocontes, amb aquestes paraules:
dijous, 27 de setembre de 2018
El calaix dels vols perduts, segons Xavier Miró
dilluns, 16 de juliol de 2018
El calaix dels vols perduts, segons Núria Martínez, la Bruixeta
Gràcies a Núria Martínez pel seu comentar al seu blog La màgia dels llibres, després d'haver llegit la meva novel·la El calaix dels vols perduts (Pagès Editors), que us transcric:
.
divendres, 20 d’abril de 2018
El nostre pitjor enemic, segons Mercè Falcó
L'escriptora Mercè Falcó, que està tenint molt èxit amb la seva primera novel·la, L'illa de Bembé, comenta a la seva web la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic.
Moltes gràcies.
Seguidament el transcric:
.
divendres, 1 de setembre de 2017
El nostre pitjor enemic, segons espilldaurat
Alegries que et dóna passejar per instagram i trobar-te un comentari d'espilldaurat sobre El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i comprovar que els teus llibres encara respiren i fan respirar.
diumenge, 28 de maig de 2017
El nostre pitjor enemic, segons Sergi Bassa
Transcric el seu comentari:
.
La prosa de Jesús M. Tibau a El nostre pitjor enemic (Cossetània) és un treball d’orfebreria, un treball de punta al coixí. Com diu Sílvia Veà Vila, “has d’aturar-t’hi a assaborir totes les paraules, les expressions, la construcció de les frases, perquè si t’hi atures, gaudeixes de la filigrana, del regust persistent que et deixa al cervell…” A El nostre pitjor enemic, hi trobarem la història d’un antiheroi, però el tema no és el perdedor, ni el dictador, ni la illa… el tema és: qui marca el teu destí ets tu mateix i ningú més que tu mateix; i si no ets conscient d’això o t’ho amagues perquè no t’agrada, o perquè és més còmode no dirigir la pròpia vida i donar les culpes de les coses al món o als altres o a la mala sort, o perquè et fa por tenir tant poder a les mans… allà tu. En rebràs les conseqüències. El nostre pitjor enemic ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.
divendres, 14 d’abril de 2017
El nostre pitjor enemic, segons Òscar Ramírez Dolcet
El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.”
.
diumenge, 19 de març de 2017
El nostre pitjor enemic, segons Carme Andrade
En aquest enllaç podeu llegir el comentari de Carme Andrade sobre El nostre pitjor enemic que us transcric:
.
La missió a la qual van destinats els soldats i els seus caps queda una mica eclipsada per situacions que ens fan pensar en un d'aquells films antics del gènere de ciència ficció on formigues gegants o ocells prehistòrics ataquen persones indefenses. Aquí, les papallones gegants o els crancs mossegadors apareixen sense gaire explicacions com una amenaça més que assola la vida dels soldats.
A aquestes amenaces físiques, cal afegir la presència de la despòtica Comandanta, la dona del Comandant, una dona poderosa que amb el seu caràcter desdenyós i ambiciós afegeix tristor i vergonya al desafortunat marit. La mare del Comandant és l'altra figura femenina que sovint apareix de forma fantasmàgorica - de fet fa anys que és morta-, cosa que hi afegeix un aire de narració enigmàtica.
Un relat que es tanca de forma una mica sobtada,- de fet esperàvem més esdeveniments-, tot i proclamant que el pitjor enemic som nosaltres mateixos,
©Carme Andrade
dijous, 24 de novembre de 2016
El nostre pitjor enemic, segons Carme Meix
L'escriptora gandesa Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic al seu facebbok. Gràcies:
.
Amb aquest títol, en Jesús M. Tibau enceta la seva nova faceta com a novel·lista. Una faceta que promet ser tan reeixida com la seva de contista. I contista de nano-contes, una modalitat que el du a escollir i polir el llenguatge fins a límits insospitats, buscant sempre la perfecció. I la sorpresa admirada del lector.
Aquesta faceta de la literatura del Tibau traspua en aquest relat. Cada paraula, cada frase, cada gir del llenguatge, mostren la tossuda voluntat d'un artesà de la llengua. Un artesà o un artista com vulgueu dir-ho, que treballa la seva prosa com un poeta treballa la seva poesia, amb una tossuda perseverança. I per això t'obliga a llegir aquesta novel·la amb la mateixa atenció que demana un poema. A poc a poc, sense presa, rellegint si convé cada paràgraf, per por que se t'escapi alguna cosa essencial. I gaudint de la sensació d'haver-la trobat.
Això quan a la forma. El fons l'ha de descobrir el lector. Un fons que el pot afectar més o menys, segons el seu estat d'ànim, però que no el deixarà, en absolut, indiferent.
dimarts, 22 de novembre de 2016
El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls Calçada
Francesc Valls-Calçada, periodista i escriptor, comenta El nostre pitjor enemic (Cossetània) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest enllaç.
Us el transcric:
.