Ha copsat perfectament la intenció del llibre, aquesta mirada serena al passat, per posar en relleu allò que més ens ha de cridar l'atenció: el present.
Gràcies!
Us transcric el comentari:
.
En Jesús M. Tibau, que ja amb els seus reculls
de contes ens havia mostrat la gràcia i calidesa del seu llenguatge, i la
humanitat dels personatges que els habiten, en sorprèn ara am un recull de
poemes, o mini poemes, on predomina la nota tendra, la paraula precisa:
.
“Pessics?
Em despertes.
Pessigolles.”
.
I també una certa nostàlgia:
“A plom, de vegades,
cauen els anys,
que plego amb mocadors de seda.”
.
El seu amor per la literatura:
“Amb la punta dels dits
acarona el llom dels llibres,
i els dies.”
.
El pas del temps, una constant:
El pas del temps, una constant:
“Assumeixo, sense dol,
la inevitable caducitat dels meus passos,
l'anunciada mort de les petjades.”
.
Un punt d'erotisme:
“Llegeixo el resum del dia
a les línies dels teus dits,
que em passegen.”
.
El recull s'acaba amb una contundent
declaració de principis:
“Ser,
o no ser?
Estar.”
.
Perquè és ara i aquí, en el present, que la vida es dilata, s'eixampla i
se'ns endú cap a nous horitzons que mirem d'abastar amb el cor i les mans, amb
la punta esmolada del verb.