dissabte, 3 de novembre del 2012

I un cop de vent els despentina, segons Júlia Costa

Júlia Costa ha comentat el meu llibre a la web Llegir en cas d'incendi. Texturalment diu el següent:


Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) és un dels narradors actual més interessants i originals, sobretot pel que fa al conte, aquest gènere que en català ens ha donat tantes alegries. Aquest és el seu cinquè recull de relats i al llarg de les seves publicacions Tibau ha anat conformant un estil propi que beu de fonts anteriors com ara Calders, Moncada o el mateix Espriu. I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions) aplega històries molt diverses, quotidianes, de vegades amb sorpresa final i d’altres vegades amb un rerefons poètic, vagament nostàlgic. El títol, tret d’un dels contes i triat per votació dels seguidors del bloc de l’escriptor, evoca els petits sacseigs que la vida provoca en situacions absolutament quotidianes, donant girs inesperats a les previsions controlades.
Jesús M. Tibau s’ha anat especialitzant en aquest gènere, tot i que també ha escrit poesia. És un escriptor dels nostres temps, molt present a la xarxa a través del seu bloc Tens un racó dalt del món, que va donar nom a un altre llibre de relats, el primer que va publicar. El mateix nom té un programa de televisió, sobre literatura, que presenta al Canal  21, de les Terres de l’Ebre, un exemple del fet que es poden endegar coses molt interessants i de gran volada amb mitjans senzills i sense generar despeses excessives. Molts paisatges d’aquesta Catalunya del sud desfilen per les pàgines dels contes i esdevenen el marc adient a les diferents històries del recull.
Avui costa molt difondre qualsevol publicació o iniciativa literària. Encara més si no es pertany a l’òrbita barcelonina. Però en aquests darrers anys les Terres de l’Ebre, que sempre han estat una mica allunyades de la percepció literària oficial, es troben en plena ebullició intel·lectual. Jesús M. Tibau n’és un dels elements claus, una de les ànimes d’aquesta moguda ebrenca. Seria una veritable llàstima que aquesta producció passés desapercebuda o de puntetes. De la mateixa manera és una llàstima que no puguem accedir a les produccions interessants, relacionades amb el món dels llibres, de les televisions i ràdios locals i comarcals.
Els contes de Tibau són diversos en temàtica i en extensió, com també ho eren els de Calders. Però més enllà de la influència que d’altres autors hagin projectat en aquest escriptor la seva narrativa és diferent, personal i original pel fet que beu també del present, de l’actualitat, de les dèries, misèries, inquietuds i il·lusions dels nostres temps. Tibau, a través del seu bloc, manté una relació constant amb els lectors, endega jocs literaris, ens llegeix fragments dels seus llibres i dels d’altres autors, mostra imatges interessants, ens informa sobre publicacions diverses i actes remarcables relacionats amb els llibres. Aquesta hipertextualitat i comunicació audiovisual constant resulta encara poc freqüent per part dels escriptors, molts dels quals mostren un cert capteniment distant i elitista amb la resta del món.
I un cop de vent els despentina és, doncs, un recull que mostra una continuïtat amb els anteriors i que evidencia la maduresa progressiva d’un autor que crec que amb el temps, si la  seva obra compta amb la difusió que mereix, esdevindrà un punt de referència en el gènere de la narració breu i que farà història. Atenció als microcontes del final del llibre, un gènere estimat per Tibau i molt d’actualitat en aquest món nostre accelerat, en el qual l’habilitat de dir o fer molt amb poca cosa és tot un grau, un art. En aquest cas un artliterari.

dijous, 27 de setembre del 2012

I un cop de vent els despentina, segons Jordi Llavina

Avui, a la secció Tendències del diari El Mundo, un comentari del meu llibre I un cop de vent els despentina, fet per Jordi Llavina.

dijous, 2 d’agost del 2012

Molles per no perdre'm, segons Pere Fornell

L'amic blocaire Pere Fornells comenta el llibre Molles per no perdre'm al seu blog.Per sort, compt amb una bona colla de seguidors fidels a la catosfera a qui mai podré estar prou agraït.
Més informació sobre el llibre i com aconseguir-lo per només 1,50 euros  a la presentació virtual.

El comentari de Pere Fornells diu el següent: Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç. Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.

diumenge, 17 de juny del 2012

Molles per no perdre'n, vist per Salvador Macip

L'amic escriptor Salvador Macip, comenta Molles per no perdre'm al seu Bloguejat:
Acabo la tanda de crítiques amb un llibre una mica especial. El seu autor, en Jesús M. Tibau, segurament el coneixeu bé. És un dels blogaires més actius d'aquest racó de la blogosfera. A més, molts de vosaltres deveu seguir la seva il·lustre carrera de contista. L'any passat us parlava precisament d'un dels seus reculls. Però el seu darrer llibre va per un camí diferent.

Fent servir també el format de la distància curta, que clarament és un terreny on se sent còmode, en Tibau ens presenta Molles per no perdre'muna col·lecció d'un parell de centenars de pensaments i aforismes en forma de dietari. Els qui llegiu el seu blog o el seguiu per twitter o facebook ja n'haureu vist penjats uns quants. El llibre és una bona oportunitat per tenir-los tots reunits i llegir-los de cop. O a petites dosis, que també funcionen bé així. Són textos breus, sense cap ordre aparent, a vegades d'una plana, a vegades només d'una frase, de temàtica molt diversa. Alguns són com fotografies, altres com petits poemes, altres simples reflexions, observacions o escenes de la vida familiar i personal. Com passa en tots els reculls, n'hi ha de més interessants que altres, però com que saltes d'una cosa a l'altra amb rapidesa, el conjunt no se'n ressent. Al contrari: es llegeix molt bé. Com a bon contista, en Jesús és també un bon observador, i aquesta qualitat brilla en el llibre. Passar unes hores dins el seu cap és una experiència ben interessant. A mi m'agraden especialment els que tenen a veure amb la seva paternitat. Són a la vegada tendres i lúcids.


De tant en tant m'agrada picar en Jesús i preguntar-li que quan escriurà una novel·la, perquè sé que això l'empipa. Però la veritat és que no li fa cap falta. Amb els textos breus, siguin contes, poemes o les píndoles de Molles per no perdre'm, en té suficient per desplegar els seus recursos. Llibres com aquest, diferents als que trobem normalment a les botigues, són el testimoni que, si un té coses a dir, pot fer una literatura una més mica arriscada sense que deixi de valdre la pena.

dimecres, 6 de juny del 2012

Contra la crisi, literatura

Martí Gironell va ser present a la Fira del llibre ebrenc que va tenir lloc a Móra d'Ebre la setmana passada, i n'explica les sensacions en un article publical a l'Avui, iq ue podeu llegir sencer en aquest enllaç.
Tinc el plaer que em citi al costat de grans autors ebrencs amb aquestes paraules:
I tot això, sense oblidar l'exquisida literatura que s'escriu des d'aquesta banda del país. D'Artur Bladé a Andreu Carranza o Miquel Esteve, passant pels microcontes i les desdefinicions de Jesús Maria Tibau que faria les delícies de Calders i Tísner. Un exemple, la llibretat, nous camins sense fronteres que obre la lectura d'un bon llibre. Contra la crisi, literatura.