El nostre pitjor enemic, segons Carme Meix

L'escriptora gandesa Carme Meix parla d'El nostre pitjor enemic al seu facebbok. Gràcies:
.
Amb aquest títol, en Jesús M. Tibau enceta la seva nova faceta com a novel·lista. Una faceta que promet ser tan reeixida com la seva de contista. I contista de nano-contes, una modalitat que el du a escollir i polir el llenguatge fins a límits insospitats, buscant sempre la perfecció. I la sorpresa admirada del lector.
Aquesta faceta de la literatura del Tibau traspua en aquest relat. Cada paraula, cada frase, cada gir del llenguatge, mostren la tossuda voluntat d'un artesà de la llengua. Un artesà o un artista com vulgueu dir-ho, que treballa la seva prosa com un poeta treballa la seva poesia, amb una tossuda perseverança. I per això t'obliga a llegir aquesta novel·la amb la mateixa atenció que demana un poema. A poc a poc, sense presa, rellegint si convé cada paràgraf, per por que se t'escapi alguna cosa essencial. I gaudint de la sensació d'haver-la trobat.
Això quan a la forma. El fons l'ha de descobrir el lector. Un fons que el pot afectar més o menys, segons el seu estat d'ànim, però que no el deixarà, en absolut, indiferent.

El nostre pitjor enemic, segons Francesc Valls Calçada

Francesc Valls-Calçada, periodista i escriptor, comenta El nostre pitjor enemic  (Cossetània) al diari digital Segle 21.cat. El podeu llegir en aquest enllaç.
Us el transcric:
.

Ens ha sorprès gratament la primera novel·la del prioratí, Jesús Tibau, mereixedora del XXXIII Premi de narrativa Ribera d’Ebre. Avesats als seus relats més o menys curts i als nanocontes, en El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions) canvia de registre amb una novel·la breu, però intensa i ben tramada que sedueix al lector amb un lèxic a vegades poètic i una amb atmosfera gairebé onírica que podria ser real com la mateixa vida. Tibau ens transporta amb destresa narrativa a un món amenaçat davant del fet existencial, ho fa amb un argument que atrapa al lector i que pren força a cada pàgina.

Així, ens invita a penetrar en la vida fosca i asfixiant d’un comandant destinat –amb una petita guarnició- a una illa perduda i allunyada al mig de l’oceà. En un món gris, mediocre i petit, ben aviat sorgiran els conflictes personals no resolts d’un personatge amb un una autoestima molt baixa. Un militar que acompleix la missió que li ha estat encomanada i el seu destí, amb la màxima dignitat i estoïcisme. Fidel al què ens té acostumats Jesús Tibau es fixa en els personatges perdedors, a priori; en els seus dubtes i en les seves derrotes. La qual cosa l’obliga a fer un exercici d’introspecció per entendre el protagonista i la seva humanitat: és el carceller oficial d’ un dictador exiliat en una illa. Tot això, dins d’una atmosfera decadent i opressora però amb algunes escletxes de llum i espurnes brillants que fan que pas del temps -aparentment avorrit a l’illa -sigui prou fluid.

L’aparició de la inquietant comandanta i el paper que juga la dona del comandant com a contrapès al personatge del seu marit, en una minúscula illa perduda en l’oceà, on només hi ha mascles, accelerarà la partida d’escacs que es jugava plàcidament, amb un seguit de jugades mestres que la fan més trepidant. En aquest cas, les accions i reaccions que motiven el joc de peons, torres, cavalls, reis, etc, es converteix en un mar de sentiments que ens inviten a la introspecció. En els escacs hi la gran metàfora de l’existència, però el text també ens fa l’ullet amb cites que ens remeten a títols anteriors del propi Jesús Tibau, que entra amb complicitat amb els lectors més fidels.

El nostre pitjor enemic és una suggestiva reflexió sobre la llibertat i l’opressió de l’home per l’home, però amb uns ingredients com la desventura, la incertesa, la gelosia o l’amor que la fan dinàmica i interessant.

El nostre pitjor enemic, a La petita llibreria

El blog La petita llibreria em regala aquest comentari sobre El nostre pitjor enemic, que transcric:
.

Tenim un amic que després de molts relats breus i reculls de contes debuta com a novel·lista i per ser sincers no podem estar més contents amb el que ens proposa. 

Us parlem d’en Jesús M. Tibau, autor del que ja us hem parlat a través de la seva obra “El noi del costat del padrí” i d’una entrevista que gentilment ens va concedir. És la fusió perfecte entre un home inquiet i molt intel·ligent que amb la seva sensibilitat i gran facilitat per empatitzar amb el públic ens regala unes lectures que són un bàlsam pels nostres dies grisos.

Amb El nostre pitjor enemic, novel·la que l’ha convertit en el merescut guanyador del XXXIII Premi de Narrativa Rivera d’Ebre ens presenta el que esperem que sigui una llarga carrera com a novel·lista.

Creiem que una persona com ell que té tinta a les venes i ulls profunds per arribar a la sensibilitat dels lectors per mitjà de la seva capacitat de comunicació té l’èxit assegurat. Quina llàstima que ens moguem en un món en que grans noms i molt màrqueting puguin dir quins llibres són best-sellers i quins no; per sort el públic ja no es deixa entabanar tant i escull pel contingut dels llibres allò que vol llegir.

En aquesta novel·la trobarem a dos personatges d’orígens totalment oposats que acabaran parlant de tot el que es composa la vida. 

Tant el general exdictador com el comandant que s’encarregarà de vigilar-lo tenen que fer les paus amb el seu passat i eliminar la culpa de les seves vides. Podran? Què han fet? Són realment culpables? 

Com comprendreu després de recomanar-vos amb tanta vehemència aquesta obra no us en direm massa cosa doncs l’interessant és que el descobriu vosaltres mateixos sense cap mena de filtració que us pugui avançar el que passa a les darreres planes.

És sensible, reflexionant sobre l’amor i la falta d’aquest, les dificultats a l’hora de comunicar-se i com un fet puntual pot marcar la nostra vida.

Si som sincers amb nosaltres mateixos sabem que el que importa a la vida són els nostres éssers estimats, sentir-nos que pertanyem, que transcendim, que li importem a algú, que som escoltats... No cal que sigui un amor estereotipat però si una relació de dues persones que es respecten i s’ajuden a créixer.

De la mà de Cossetània Edicions teniu entre mans una obra sense precedent, amb el segell de qualitat de l’autor i amb uns personatges que us posaran la pell de gallina. 

 Voleu entendre’ls? Voleu emocionar-vos?

 Vinga va, cap a les llibreries!