dissabte, 3 de novembre del 2012

I un cop de vent els despentina, segons Júlia Costa

Júlia Costa ha comentat el meu llibre a la web Llegir en cas d'incendi. Texturalment diu el següent:


Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) és un dels narradors actual més interessants i originals, sobretot pel que fa al conte, aquest gènere que en català ens ha donat tantes alegries. Aquest és el seu cinquè recull de relats i al llarg de les seves publicacions Tibau ha anat conformant un estil propi que beu de fonts anteriors com ara Calders, Moncada o el mateix Espriu. I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions) aplega històries molt diverses, quotidianes, de vegades amb sorpresa final i d’altres vegades amb un rerefons poètic, vagament nostàlgic. El títol, tret d’un dels contes i triat per votació dels seguidors del bloc de l’escriptor, evoca els petits sacseigs que la vida provoca en situacions absolutament quotidianes, donant girs inesperats a les previsions controlades.
Jesús M. Tibau s’ha anat especialitzant en aquest gènere, tot i que també ha escrit poesia. És un escriptor dels nostres temps, molt present a la xarxa a través del seu bloc Tens un racó dalt del món, que va donar nom a un altre llibre de relats, el primer que va publicar. El mateix nom té un programa de televisió, sobre literatura, que presenta al Canal  21, de les Terres de l’Ebre, un exemple del fet que es poden endegar coses molt interessants i de gran volada amb mitjans senzills i sense generar despeses excessives. Molts paisatges d’aquesta Catalunya del sud desfilen per les pàgines dels contes i esdevenen el marc adient a les diferents històries del recull.
Avui costa molt difondre qualsevol publicació o iniciativa literària. Encara més si no es pertany a l’òrbita barcelonina. Però en aquests darrers anys les Terres de l’Ebre, que sempre han estat una mica allunyades de la percepció literària oficial, es troben en plena ebullició intel·lectual. Jesús M. Tibau n’és un dels elements claus, una de les ànimes d’aquesta moguda ebrenca. Seria una veritable llàstima que aquesta producció passés desapercebuda o de puntetes. De la mateixa manera és una llàstima que no puguem accedir a les produccions interessants, relacionades amb el món dels llibres, de les televisions i ràdios locals i comarcals.
Els contes de Tibau són diversos en temàtica i en extensió, com també ho eren els de Calders. Però més enllà de la influència que d’altres autors hagin projectat en aquest escriptor la seva narrativa és diferent, personal i original pel fet que beu també del present, de l’actualitat, de les dèries, misèries, inquietuds i il·lusions dels nostres temps. Tibau, a través del seu bloc, manté una relació constant amb els lectors, endega jocs literaris, ens llegeix fragments dels seus llibres i dels d’altres autors, mostra imatges interessants, ens informa sobre publicacions diverses i actes remarcables relacionats amb els llibres. Aquesta hipertextualitat i comunicació audiovisual constant resulta encara poc freqüent per part dels escriptors, molts dels quals mostren un cert capteniment distant i elitista amb la resta del món.
I un cop de vent els despentina és, doncs, un recull que mostra una continuïtat amb els anteriors i que evidencia la maduresa progressiva d’un autor que crec que amb el temps, si la  seva obra compta amb la difusió que mereix, esdevindrà un punt de referència en el gènere de la narració breu i que farà història. Atenció als microcontes del final del llibre, un gènere estimat per Tibau i molt d’actualitat en aquest món nostre accelerat, en el qual l’habilitat de dir o fer molt amb poca cosa és tot un grau, un art. En aquest cas un artliterari.