El vertigen del trapezista, a El basar de les espècies:
Avui canviarem poemes per contes. Fa poc el JM Tibau ha tret el seu nou llibre de contes, titulat El vertigen del trapezista (el títol, manllevat amb permís del «nostre» trapeziste). Fa uns dies va signar trapezistes a Vallderoures, i l’Octavi m’ha fet arribar un exemplar signat. I ara que comencen les presentacions en el món analògic, aprofitarem els Podcasts d’Asteroides per presentar-lo, també, en este, el nostre món digital.
El llibre conté 34 contes curts que junts formen un magnífic pom narratiu, talment una mata de timó florida. Encara no els he llegit tots (els llibres de contes m’encanta espigolar-los sense ordre, espero que l’autor no em vulga crucificar per això!). Cada conte és un món, una instantània, uns instants precisos de la vida de diferents personatges. I en tots, tot i els variats i irisats paisatges, traspua un sentiment de vertigen, presentat sempre de maneres variades. Al final, a més, hi trobareu un epíleg, sorgit de les respostes blocaires d’un de tants concursos literaris que organitza el JM.
No vos penso explicar res més, haureu d’anar a buscar estes instantànies al llibre, tot i que aquí vos n’oferirem un tastet. Es tracta del darrer conte, el que dóna nom al llibre, i m’ha semblat que posats a triar, era «el que tocava». La veritat és que la lectura oral no m’ha estat fàcil, el JM Tibau dibuixa unes frases llargues, perfectes per llegir, però que, segons com, es compliquen a la meua boca: sort que les puntua preciosament! sense la seua guia el resultat hauria estat un altre, vos ho ben asseguro!