A la barana dels teus dits, segons Vicent Pellicer:
Us convido que el llegiu, amorosidament! Aquest llibre és una tendra poncella que pots fer que esclate a la barana dels teus dits, a les cingleres dels teus llavis, pels rierols que amaren els boscos de la teua ànima...
Jesús, en els seus versos, fa que cada paraula siga una primavera florida, una allau de colors, un refilet d'amor.
dimarts, 5 de maig del 2009
dissabte, 2 de maig del 2009
El vertigen del trapezista al blog + que mil palabras
El vertigen del trapezista al blog + que mil palabras:
Un costum que té l'Helena és de llegir en qualsevol racó de la casa. A tot arreu hi han llibres, fins i tot a la cuina i al bany. Un altre costum que té és el de quan va obrir la porta o a buscar alguna cosa per veure, deixar el llibre obert per la pàgina boca avall, i un dels meus esports favorits és passar per sota i aconseguir que el llibre no caigui a terra ni es trenqui.
Fa poc va acabar "El Vertigen del trapezista" d'en Jesus Mª Tibau, el blocaire de Tens un racó dalt el món que de tant en tant visita la mossa i s'imprimeix els posts per llegir-los al metro.
Es tracta d'un llibre de contes curts, l'estil d'escriptura recorda a voltes a clàssics com la Rodorera de "La plaça del diamant". Tot i que totes les històries tenen un cert to de melangía, el vam trobar molt fotogràfic ja que descriu llocs com Cornudella (si no m'equivoco a prop de Siurana) i èpoques com la guerra civil que et fan visualitzar l'escena amb molta facilitat.
Un llibre molt recomanable per agafar-lo a estones curtes, ja que el pots llegir conte a conte sense perdre el fil (la lectura necessita atenció) i deixar-se sorprendre per històries aparentment senzilles però amb final sorprenents i inesperats que fa que t'enganxis per veure que passarà al pròxim compte.
Ahir quan el desava a l'estanteria la vaig sentir resar "Aviam quan en treu un altre de llibre...".
Un costum que té l'Helena és de llegir en qualsevol racó de la casa. A tot arreu hi han llibres, fins i tot a la cuina i al bany. Un altre costum que té és el de quan va obrir la porta o a buscar alguna cosa per veure, deixar el llibre obert per la pàgina boca avall, i un dels meus esports favorits és passar per sota i aconseguir que el llibre no caigui a terra ni es trenqui.
Fa poc va acabar "El Vertigen del trapezista" d'en Jesus Mª Tibau, el blocaire de Tens un racó dalt el món que de tant en tant visita la mossa i s'imprimeix els posts per llegir-los al metro.
Es tracta d'un llibre de contes curts, l'estil d'escriptura recorda a voltes a clàssics com la Rodorera de "La plaça del diamant". Tot i que totes les històries tenen un cert to de melangía, el vam trobar molt fotogràfic ja que descriu llocs com Cornudella (si no m'equivoco a prop de Siurana) i èpoques com la guerra civil que et fan visualitzar l'escena amb molta facilitat.
Un llibre molt recomanable per agafar-lo a estones curtes, ja que el pots llegir conte a conte sense perdre el fil (la lectura necessita atenció) i deixar-se sorprendre per històries aparentment senzilles però amb final sorprenents i inesperats que fa que t'enganxis per veure que passarà al pròxim compte.
Ahir quan el desava a l'estanteria la vaig sentir resar "Aviam quan en treu un altre de llibre...".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)