L'escriptora Montserrat Morera Escarré comenta el meu poemari Hi entra de puntetes la llum al seu blog Temps de metàfora, que diu textualment:
Paraules per on entre la llum: aquesta és la matèria de la poesia.
J. M. Tibau juga a ficar-nos dins de A la casa i al cos on entra la llum de puntetes.
Cada mot conté meravelles xifrades. Cal prémer les eufonies, els significats i les associacions de tota mena que hi nien i treure un nèctar personal i intrasferible: l'aura.
El pròleg de Ricardo Gascón ens obre els ulls a la tradició poètica i literària de les terres ebrenques i no puc més que donar-li la raó quan diu: Teniu entre les mans una obra que mereix que li dediqueu un temps calmant per gaudir-la.
Ho he fet i m'ha sotragat cor i ment. També m'hi he reconegut, sobretot en el gust per les fotografies en blanc i negre que dialoguen amb els poemes. Com en el cas de «Venes» i la fotografia d'una peculiar canonada que constitueix un bell exemple de metàfora visual.
Les analogies entre el cos i la casa és fan evidents d'entrada amb la fotografia d'un portal per on entre la llum matisada però a raig. Només «Porta» pot ser el títol del primer poema que ens obre pas i només «Ulls» i «Finestres» poden ser el següents. perquè:
...mirar és la part primera
d'un viatge escrit a mitges,...
Seguirem el camí de la mà del poeta que ens deixa que completem allò que ell ha deixat en blanc i negre.
El temps, la memòria, l'amor, el suïcidi, la vellesa, el tresor de la innocència... els temes es desgranen com pluja fina que va calant, com una pluja de llum que ho amara tot. Com diu a «Les golfes»:
Si hi entra de puntets la llum,
pots jurar que ja no en surt.
Després de trenta-sis poemes al voltant de paraules que exploren la casa-cos, trobem quaranta-nou Minimalismes poètics amb el paradoxal títol de Vas i vents. Aquests esquitxos de poesia m'evoquen els haikus que busquen l'essència sense artifici i que aquí no se sotmeten a cap esquema normatiu.
Per a mi el recull podria acabar així:
• Senzill
Zen
Z
7
-
.
