divendres, 19 de desembre del 2014

El noi del costat del padrí, segons Jordi Capdevila a El Punt Avui

Comentari de Jordi Capdevila sobre El noi del costat del padrí, a El Punt Avui, que podeu llegir en aquest enllaç i que transcric:
.
Una joia literària
Tot és reduït menys el nombre de narracions que aplega el llibre: 40 relats encabits en cent pàgines. Una cadena de contes que parlen de personatges anònims i insignificants, situacions quotidianes, pobles mig perduts, desenllaços poc sorprenents, ironia suau i un llenguatge casolà, suau, tendre i entenedor, amb l'afegit de cert argot del petit poble de Cornudella de Montsant on va néixer l'autor. Resultat: una petita joia literària.
Jesús M. Tibau tant pot imaginar la història d'una fotografia de fa un segle i fer reviure els personatges retratats, com que l'ajuntament d'un petit poble faci un ultimàtum als homes del temps de TV3 reclamant que anunciïn la pluja miraculosa per salvar les collites. Una qüestió de fe laica. Pot fer reviure la nostàlgia de l'últim pagès que encara va al tros amb carro com el sentiment profund de contemplar la vida any rere any d'un cactus que es van regalar una parella d'enamorats. I tot amb les paraules precises i necessàries per arrodonir la història.
El conte curt és l'ADN literari de Jesús M. Tibau, que manifesta que continuarà amb el seu intent de “viure del cuento”. No en va aquest és el sisè llibre de narracions que treu dels vuit que té publicats, alguns d'ells difosos musicalment pel cantautor de Pradell de la Teixeta Jesús Fusté. Aquesta atmosfera de retratar la vida quotidiana amb històries breus també es troba en el seu bloc Tens un racó dalt del món, on juga amb els seus lectors a crear contes en pocs minuts a partir d'una paraula sol·licitada. I és en els relats curtíssims, d'una o dues ratlles, on mostra més la seva capacitat creadora.
Set són els nanorelats, segons expressió del mateix autor, que recull el llibre. Jo sempre he estat amant del conte breu, que Pere Calders va difondre entre nosaltres en el seu temps de més activitat creativa. M'atreveixo a reproduir-ne dos dels que publica el llibre per tal que es pugui apreciar i gaudir de la imaginació literària de Jesús M. Tibau:
Simpatia: “Apareix un cadàver a la vora del riu. A l'altra, es dispara la demanda de prismàtics.”

L'últim desig: “Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.”

dissabte, 13 de desembre del 2014

El noi del costat del padrí a La petita llibreria

Comentari sobre El noi del costat del padrí d'Àngela Sánchez Vicente a La petita llibreria, que podeu llegir en aquest enllaç. Seguidament el transcric:
.
De nou ens retrobem a un autor amic de la Petita Llibreria, en Jesús M. Tibau té un nou projecte i el vol compartir amb tots vosaltres.
El vàrem conèixer gràcies al recull de relats curts “Molles per no perdre’m” i ja ens va encisar amb el seu poder i do de paraula, gairebé màgic i tocat per la vareta divina dels Déus en que pot fer d’un simple e inconnex binomi de paraules un binomi fantàstic on esdeveniments, sentiments i emocions sobten als lectors i ens deixen a tots amb la boca oberta.
Si mirem enrere a la seva bibliografia trobem reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”, “Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un cop de vent els despentina” i el seu poemari “A la barana dels teus dits”. Però avui ens interessa mirar endavant i trobem El noi del costat del padrí.
Sota aquest títol s’amaga un recull de contes humans, reflexius, amb escenaris quotidians i personatges molt mundans que fan de la lectura una experiència plaent i alhora propera per als lectors que podem veure’ns emmirallats i fer autocrítica de les nostres pròpies actituds i la manera que tenim de concebre a l’altre i les relacions interpersonals.
Una nova mostra del seu gran poder de síntesi i una gran lliçó de qualitat sobre una tipologia textual que no és pas la més freqüent però que cada cop té més adeptes.
És un llibre que t’acompanya i on cada personatge de cada conte et pot acompanyar durant una estona: a l’autobús, a casa, per compartir-lo amb amics i per analitzar amb la família... són petites dosis de realitat i critica que et travessen i ressonen dins teu durant una bona estona.
Paraules i paràgrafs que et fan reflexionar... No és aquesta la funció de la lectura? Hi ha gent que llegeix per distreu-re’s però jo em distrec llegint i reflexionat, esprement els llibres i us asseguro que aquests contes estan plens de suc.
Un aposta i mostra de confiança de Cossetània vers l’autor que fa possible que ens retrobem un cop més amb ganes d’impregnar-nos amb la seva literatura i les seves histories.
Anem a la cita amb aquest llibre? 

Ens està esperant a les llibreries per demostrar-nos que allò més bo i selecte ve en pot petit!

dimarts, 25 de novembre del 2014

dijous, 20 de novembre del 2014

Postres de músic, segons Marina Pallás

Comentari de Marina  Pallás sobre Postres de músic, a la web La cultura no val res.
Els vell rockers no moren mai, i els llibres veterans tampoc. Transcric el comentari:


Postres de músic és un recull de contes escrits amb molt d’ingeni i un gran sentit de l’humor. Les temàtiques són molt variades, tot i que hi ha cert protagonisme dels records i del pas del temps, del fer-nos vells. Un detall, una anècdota aparentment poc rellevant, suscita una efímera gran història. El recull forma un conjunt de, ni més ni menys, petits trossos de vida.
Tibau sent especial predilecció pels contes o relats, ja que li permeten ser experimental i juganer amb les paraules. El seu estil és original, d’adjectivació rica i acolorida. Als contes reflecteix el nostre dia a dia i algunes inquietuds quotidianes de les quals tothom som víctimes. Sorprenen la seua capacitat de traslladar-se a la pell del protagonista i els finals, sempre inesperats.
Postres de músic es llegeix sense tancar-lo massa cops. Quan encara no hem acabat un conte, ja ens envaeix la pregunta de amb què ens sorprendrà l’escriptor al següent relat. Si no estem molt habituats a llegir reculls de relats breus o si mai no ens havia picat la curiositat d’endinsar-nos en alguna cosa que no fos una novel·la, aquesta és una bona manera d’arrancar.
Si bé Tibau va nàixer a Cornudella de Montsant, ja fa anys que viu a Tortosa i s’ha convertit en un dels autors ebrencs de referència. Altres reculls de contes igual de recomanables sónEl vertigen del trapezista, Una sortida digna o I un cop de vent els despentina. Amb Postres de músic va guanyar el Premi Marian Vayreda 2005 d’Olot. Actualment acaba de publicar un nou llibre, El noi del costat del padrí.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Sobre El vertigen del trapezista, Sílvia Roig

Escrit per Sílvia Roig al seu Facebook:
.
Abans d'ahir vaig acabar de gaudir "El vertigen del trapezista". M'estic tornant adicte a Jesús M Tibau, sempre hauré d'agraïr al Feisbuc l'haver-lo conegut! Els relats són molt més madurs, més intuitïus, més tendres, més...no sé, més tot. I l'Epíleg com sempre genial i original. A més, he après dues paraules noves (reng i torcar-se) i això és el màxim per a mi.

dissabte, 1 de novembre del 2014

Segons Sílvia Roig

Fa unes setmanes, en una mostra de confiança que no té precedents per a mi, Sílvia Roig va comprar de cop tots els meus llibres. Va comentant les seves impressions al seu facebook.
Avui diu el següent:
.
Després de llegir "Tens un racó dalt del món" i "Postres de músic", estic acabant "El vertigen del trapezista", tots de Jesús M Tibau. No tenen desperdici, contes breus i relats que humanitzen objectes o paisatges, que sorprenen gratament i fan que tornis enrera a rellegir aquell fragment. Un detall genial: l'"Epíleg, per a qui vulgui aprofundir", que ens posa al dia de com evolucionen alguns dels personatges dels contes. Fantàstics.

dijous, 26 de juny del 2014

Per no perdre'm les molles, segons Raúl Linaje

Un dels primers en llegir Per no perdre'm les molles ha estat Raúl Linaje, que al mur del seu facebook comenta el següent. Gràcies.
.

Normalment poso alguna cita dels llibres que vaig llegint. Aquesta vegada realment no puc: hauria de copiar tot el llibre i no voldria que m'acusessin de violar drets d'autor ni esguerrar-li el negoci que es mereix en Jesús M Tibau pel seu enginy i la seva creativitat.
Si he de classificar "Per no perdre'm les molles", diria que és una biografia de la vida, una invitació a la calma, a frenar els nostres accelerats ritmes i aprendre a gaudir de l'espectacle que els petits (o grans?) detalls de la vida.