Els vell rockers no moren mai, i els llibres veterans tampoc. Transcric el comentari:
Postres de músic és un recull de contes escrits amb molt d’ingeni i un gran sentit de l’humor. Les temàtiques són molt variades, tot i que hi ha cert protagonisme dels records i del pas del temps, del fer-nos vells. Un detall, una anècdota aparentment poc rellevant, suscita una efímera gran història. El recull forma un conjunt de, ni més ni menys, petits trossos de vida.
Tibau sent especial predilecció pels contes o relats, ja que li permeten ser experimental i juganer amb les paraules. El seu estil és original, d’adjectivació rica i acolorida. Als contes reflecteix el nostre dia a dia i algunes inquietuds quotidianes de les quals tothom som víctimes. Sorprenen la seua capacitat de traslladar-se a la pell del protagonista i els finals, sempre inesperats.
Postres de músic es llegeix sense tancar-lo massa cops. Quan encara no hem acabat un conte, ja ens envaeix la pregunta de amb què ens sorprendrà l’escriptor al següent relat. Si no estem molt habituats a llegir reculls de relats breus o si mai no ens havia picat la curiositat d’endinsar-nos en alguna cosa que no fos una novel·la, aquesta és una bona manera d’arrancar.
Si bé Tibau va nàixer a Cornudella de Montsant, ja fa anys que viu a Tortosa i s’ha convertit en un dels autors ebrencs de referència. Altres reculls de contes igual de recomanables sónEl vertigen del trapezista, Una sortida digna o I un cop de vent els despentina. Amb Postres de músic va guanyar el Premi Marian Vayreda 2005 d’Olot. Actualment acaba de publicar un nou llibre, El noi del costat del padrí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada