divendres, 19 de desembre del 2014

El noi del costat del padrí, segons Jordi Capdevila a El Punt Avui

Comentari de Jordi Capdevila sobre El noi del costat del padrí, a El Punt Avui, que podeu llegir en aquest enllaç i que transcric:
.
Una joia literària
Tot és reduït menys el nombre de narracions que aplega el llibre: 40 relats encabits en cent pàgines. Una cadena de contes que parlen de personatges anònims i insignificants, situacions quotidianes, pobles mig perduts, desenllaços poc sorprenents, ironia suau i un llenguatge casolà, suau, tendre i entenedor, amb l'afegit de cert argot del petit poble de Cornudella de Montsant on va néixer l'autor. Resultat: una petita joia literària.
Jesús M. Tibau tant pot imaginar la història d'una fotografia de fa un segle i fer reviure els personatges retratats, com que l'ajuntament d'un petit poble faci un ultimàtum als homes del temps de TV3 reclamant que anunciïn la pluja miraculosa per salvar les collites. Una qüestió de fe laica. Pot fer reviure la nostàlgia de l'últim pagès que encara va al tros amb carro com el sentiment profund de contemplar la vida any rere any d'un cactus que es van regalar una parella d'enamorats. I tot amb les paraules precises i necessàries per arrodonir la història.
El conte curt és l'ADN literari de Jesús M. Tibau, que manifesta que continuarà amb el seu intent de “viure del cuento”. No en va aquest és el sisè llibre de narracions que treu dels vuit que té publicats, alguns d'ells difosos musicalment pel cantautor de Pradell de la Teixeta Jesús Fusté. Aquesta atmosfera de retratar la vida quotidiana amb històries breus també es troba en el seu bloc Tens un racó dalt del món, on juga amb els seus lectors a crear contes en pocs minuts a partir d'una paraula sol·licitada. I és en els relats curtíssims, d'una o dues ratlles, on mostra més la seva capacitat creadora.
Set són els nanorelats, segons expressió del mateix autor, que recull el llibre. Jo sempre he estat amant del conte breu, que Pere Calders va difondre entre nosaltres en el seu temps de més activitat creativa. M'atreveixo a reproduir-ne dos dels que publica el llibre per tal que es pugui apreciar i gaudir de la imaginació literària de Jesús M. Tibau:
Simpatia: “Apareix un cadàver a la vora del riu. A l'altra, es dispara la demanda de prismàtics.”

L'últim desig: “Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.”

dissabte, 13 de desembre del 2014

El noi del costat del padrí a La petita llibreria

Comentari sobre El noi del costat del padrí d'Àngela Sánchez Vicente a La petita llibreria, que podeu llegir en aquest enllaç. Seguidament el transcric:
.
De nou ens retrobem a un autor amic de la Petita Llibreria, en Jesús M. Tibau té un nou projecte i el vol compartir amb tots vosaltres.
El vàrem conèixer gràcies al recull de relats curts “Molles per no perdre’m” i ja ens va encisar amb el seu poder i do de paraula, gairebé màgic i tocat per la vareta divina dels Déus en que pot fer d’un simple e inconnex binomi de paraules un binomi fantàstic on esdeveniments, sentiments i emocions sobten als lectors i ens deixen a tots amb la boca oberta.
Si mirem enrere a la seva bibliografia trobem reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”, “Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un cop de vent els despentina” i el seu poemari “A la barana dels teus dits”. Però avui ens interessa mirar endavant i trobem El noi del costat del padrí.
Sota aquest títol s’amaga un recull de contes humans, reflexius, amb escenaris quotidians i personatges molt mundans que fan de la lectura una experiència plaent i alhora propera per als lectors que podem veure’ns emmirallats i fer autocrítica de les nostres pròpies actituds i la manera que tenim de concebre a l’altre i les relacions interpersonals.
Una nova mostra del seu gran poder de síntesi i una gran lliçó de qualitat sobre una tipologia textual que no és pas la més freqüent però que cada cop té més adeptes.
És un llibre que t’acompanya i on cada personatge de cada conte et pot acompanyar durant una estona: a l’autobús, a casa, per compartir-lo amb amics i per analitzar amb la família... són petites dosis de realitat i critica que et travessen i ressonen dins teu durant una bona estona.
Paraules i paràgrafs que et fan reflexionar... No és aquesta la funció de la lectura? Hi ha gent que llegeix per distreu-re’s però jo em distrec llegint i reflexionat, esprement els llibres i us asseguro que aquests contes estan plens de suc.
Un aposta i mostra de confiança de Cossetània vers l’autor que fa possible que ens retrobem un cop més amb ganes d’impregnar-nos amb la seva literatura i les seves histories.
Anem a la cita amb aquest llibre? 

Ens està esperant a les llibreries per demostrar-nos que allò més bo i selecte ve en pot petit!