A mig camí de la incertesa, a Nitandbooks

 

Comentari sobre A mig camí de la incertesa, a l'instagram de Nitandbooks:

Ja fa temps que Tibau viu a Tortosa i la seva relació amb l’Ebre és sempre present a la seva obra, com també es pot observar a A mig camí de la incertesa, en els passejos de l’Artemi a prop del riu, al conte ‘Eternitat aparent’. El seu idil·li amb la demarcació és recíproc, ja que el 2013 el van guardonar amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques.

Però el seu vincle literari sembla no esgotar-se mai: Tibau també dirigeix el club de lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa), és l’organitzador de les Jornades literàries de Cornudella de Montsant des de l’any 2008 i, des de 2010, també és guionista i presentador del programa de televisió homònim del seu bloc, que s’emet al Canal 21 de les Terres de l’Ebre.

Els seus contes, escrits amb una ploma àgil i fresca, els han definit  característics «per l’originalitat, la fina ironia i un ús intel·ligent del llenguatge». En el darrer recull, A mig camí de la incertesa ho veiem clarament ja des del títol dels relats. Històries que se centren en les emocions, aquelles que sorgeixen en les accions del dia a dia, sobretot, en aquelles petites coses que finalment són les que construeixen la grandesa de la vida. Com els desitjos incomplets a ‘Més val que no surti’ o fent un resum professional ràpid a ‘De genolls’; observar somrient al gos a ‘Un matí de novembre’ o viure una jornada d’escola des de la visió d’una professora a ‘Rama trencada’; descobrir delicadament que els fills es fan grans a ‘Tempesta’ o un moment a la visita del metge a ‘Un secret subtil’. Contes en els quals, amb la seva agilitat literària i amb una literatura plena de dolçor, molts ens hi podem sentir reflectits.

A mig camí de la incertesa, segons Ra_lic

 Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit o pensat en escriure-les han arribat a algun destí. I em fa especial gràcia si passa amb un llibre com A mig camí de la incertesa que, pobret, es va presentar per primer cop pocs dies abans del confinament de 2020.

Agraït per tant a un dels meus lectors fidels, Ra_lic, que penja un comentari a instagram.

A mig camí de la incertesa

 

 Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre A mig camí de la incertesa, aquest cop a càrrec de rosergcotoescriptora.

Textualment diu:

Permeteu-me que us recomani un altre llibre que acabo de llegir:
"A mig camí de la incertesa" d'en Jesús M. Tibau. @jesusmtibau.
És un recull de contes; un llibre petit amb un gran contingut. Relats breus que sobten, emocionen, alguns fins i tot són divertits; tots ells traspuen la sensibilitat, l'empatia i el sentit de l'humor de l'autor. Paga la pena aturar-se al final de cada un d'ells i rumiar una estona per assaborir-los encara més.
M'ha agradat tant, que he fet una segona lectura per si algun detall m'havia passat per alt. De passada he volgut triar el millor, però en acabar, tenia tants de marcats, que m'ha estat impossible triar-ne només un.
Felicitats, mestre! M'ha encantat.

Moltes gràcies

A mig camí de la incertesa, segons a.caudorella

A la pàgina d'Instagram d'a.caudorella trobo un comentari sobre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Em fa feliç la idea que algú que llegeix elms meus relats breus pugui agafar afecte pels seus personatge. Jo, almenys, procuro tractar-los amb molta estima.

Martí Gironell comenta A mig camí de la incertesa

Martí Gironell comenta A mig camí de la incertesa a L’illa delsllibres

.

 BENEÏDA INCERTESA

 Li vaig llegir una piulada a Twitter que deia: ” Les xarxes estan plenes de propostes per a ocupar el temps. Està molt bé. Però no perdeu l’oportunitat de dedicar part del temps a una inactivitat necessària: badar.”

De resultes de badar-observar, mirar amb deteniment- Jesús M. Tibau és capaç de crear petites obres d’art com les que hi ha a ‘A mig camí de la incertesa’, publicat a Cossetània. Un nou recull de contes, relats, microcontes i nanocontes de l’autor de Cornudella de Montsant però que intenta viure del cuento des de la seva talia tortosina.

I trobo que en Tibau té una traça extraordinària per dir molt en ben poc. D’una imatge, d’un sentiment, d’una emoció, d’una expressió, d’una mirada… té la capacitat, la sensibilitat i la traça necessàries per saber-li donar una volta i mitja que fa que els lectors ens arribi embolicat, envernissat amb una pàtina d’originalitat. En Tibau finestreja la nostra realitat més pròxima i quotidiana i en fa material literari de primera.

Mentre vas llegint els contes d’en Tibau saps que en algun moment farà un gir inesperat, però no en tens ni idea de quan. Que hi trobareu alguna detall petit i quotidià i aparentment inofensiu que fa que vegis les coses des d’una altra perspectiva i així ens acaba dient coses sense dir-les. Però se li entén tot. Ell diu que juga, que improvisa i que es deixa portar. Però l’objectiu d’en Tibau és ben clar. Li deia l’altre dia en conversa per whatsapp que els seus contes són petites píndoles de realitat que ens les podem prendre cada dia. Vosaltres mateixos us n’administreu la dosi, ja que són compatibles amb altres lectures. Les podeu barrejar sense cap perill per la vostra salut mental mentre llegiu una novel·la històrica o un thriller ben negre.

Els contes d’en Tibau no tenen cap contraindicació, al contrari, tot i que ell sosté que amb una cada vuit hores és suficient. I si us heu saltat una dosi, no és recomanable recuperar-la amb la presa següent.

Ara bé, en canvi, considero que la seva lectura és molt indicada, altament recomanada, per situacions de confinament, per agafar aire i per continuar pensant. No en va, sempre som
a mig camí de la incertesa. Beneïda incertesa!