diumenge, 17 de juny de 2012

Molles per no perdre'n, vist per Salvador Macip

L'amic escriptor Salvador Macip, comenta Molles per no perdre'm al seu Bloguejat:
Acabo la tanda de crítiques amb un llibre una mica especial. El seu autor, en Jesús M. Tibau, segurament el coneixeu bé. És un dels blogaires més actius d'aquest racó de la blogosfera. A més, molts de vosaltres deveu seguir la seva il·lustre carrera de contista. L'any passat us parlava precisament d'un dels seus reculls. Però el seu darrer llibre va per un camí diferent.

Fent servir també el format de la distància curta, que clarament és un terreny on se sent còmode, en Tibau ens presenta Molles per no perdre'muna col·lecció d'un parell de centenars de pensaments i aforismes en forma de dietari. Els qui llegiu el seu blog o el seguiu per twitter o facebook ja n'haureu vist penjats uns quants. El llibre és una bona oportunitat per tenir-los tots reunits i llegir-los de cop. O a petites dosis, que també funcionen bé així. Són textos breus, sense cap ordre aparent, a vegades d'una plana, a vegades només d'una frase, de temàtica molt diversa. Alguns són com fotografies, altres com petits poemes, altres simples reflexions, observacions o escenes de la vida familiar i personal. Com passa en tots els reculls, n'hi ha de més interessants que altres, però com que saltes d'una cosa a l'altra amb rapidesa, el conjunt no se'n ressent. Al contrari: es llegeix molt bé. Com a bon contista, en Jesús és també un bon observador, i aquesta qualitat brilla en el llibre. Passar unes hores dins el seu cap és una experiència ben interessant. A mi m'agraden especialment els que tenen a veure amb la seva paternitat. Són a la vegada tendres i lúcids.


De tant en tant m'agrada picar en Jesús i preguntar-li que quan escriurà una novel·la, perquè sé que això l'empipa. Però la veritat és que no li fa cap falta. Amb els textos breus, siguin contes, poemes o les píndoles de Molles per no perdre'm, en té suficient per desplegar els seus recursos. Llibres com aquest, diferents als que trobem normalment a les botigues, són el testimoni que, si un té coses a dir, pot fer una literatura una més mica arriscada sense que deixi de valdre la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari