Gràcies a Núria Martínez pel seu comentar al seu blog La màgia dels llibres, després d'haver llegit la meva novel·la El calaix dels vols perduts (Pagès Editors), que us transcric:
.
Feia temps que tenia
pendent llegir a en Jesús
M. Tibau, a qui fa anys que segueixo en els seus blocs i amb qui havia
participat, i gaudit de valent, amb els seus «jocs
literaris».
Quan Pagès va publicar l'accèssit del 28è Premi Literari de Novel·la Breu "Ciutat de
Mollerussa", amb aquesta atraient portada ja no vaig tenir excusa per
retardar-ho més.
El llibre està
estructura amb capítols que es doblen i separen en el temps, acaballes del
segle XX i mitjans de la dècada dels setanta; amb un mateix protagonista, en Jordi, adult i infant,
que es presenta i a qui ens presenten. Dualitat de narradors — en primera
persona quan ens trobem al segon capítol (1975-76) d'aquest desdoblament i a qui ens
presenta de forma omniscient en el primer capítol (1999-2000)— que a
través de la prosa càlida de l'autor ens acosta a la realitat, actual i
passada, del protagonista.
En Jordi era un nano solitari introvertit,
callat, a qui els caps de colla no escollien a primera instància, invisible a
ulls de molts; amb una fantasia desbordant i una capsa de tresors que obre de
tant en tant. Amb un calaix ple de vols perduts: aquelles ocasions en les quals
hauria d'haver fet..., i no va gosar, en les que hauria d'haver dit..., i va
callar; un munt de moments i ocasions perdudes que ja mai tornaran. Arrossega
un sentiment de culpabilitat que no és real.
A cavall entre Cornudella de Montsant
on passa la infantesa i l'adolescència i Barcelona
on viu d'adult, en Jordi no es trobarà mai sol: en Jenis, un peculiar
personatge, o la Nati,
una cambrera, sempre acudiran al seu rescat; el primer amb aquelles frases que
ell mai gosaria verbalitzar, la segona empenyent-lo a fer allò que ell mai
s'atreviria a fer. I pel mig la Llum,
la seva germana dotze anys més jove que ell, qui cuida d'ell com si fos una
mare.
I en mig de la
història d'en Jordi trobem els tresors, quatre capítols
que es diferencia dels altres per estar escrit en segona persona, per tenir
títol i per ser veritables tresors narratius.
Una novel·la curta,
densa en sentiments i sensacions, escrita amb una prosa delicada i suau que
convida al lector a endinsar-se en la vida d'un xiquet que creix sense estar
preparat per fer-ho.
«Si
veus que se t’ofega la vida, fes-li el boca a boca»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada