Una sortida digna, segons Jaume Pros

Una sortida digna, segons Jaume Pros:

Fa dies que tenia pendent de fer un comentari sobre un nou llibre. En aquest cas es tracta de la darrera obra de Jesús M. Tibau Una sortida digna.
L’autor de Cornudella del Montsant ens ofereix un nou recull d’històries breus que giren al voltant de la mort. Són contes absolutament diferents l’un de l’altre, però escrits tots ells amb gran correcció i que ens presenten un munt de maneres d’entendre el pas a l’altre món: per part dels que viuen el trànsit en tercera persona, d’aquells que provoquen aquest traspàs i, fins i tot, dels propis protagonistes, com aquell que va prometre tornar un cop mort… i acaba complint la seva promesa. En aquests contes podem trobar tendresa i també bastant humor negre. I és que, per trobar, també podreu llegir el que deu ser el conte més curt dels mai escrits i que ens explica com afronta un vailet el pas d’un comitiva fúnebre.
Abans parlava d’humor negre i de tendresa. No obstant això, he de reconèixer que, si més no en el meu cas, l’anàlisi psicològic dels personatges, m’ha portat a llegir algun dels relats amb un cert desassossec; a fe de Déu que això és el que em va passar amb les peripècies d’un taxidermista força especial.
Una sortida digna és un llibre que es agraït i fàcil de llegir. En total, 99 pàgines que ens porten d’una situació a una altra a un ritme de vertigen i que tot coincidint amb aquestes dates pot acabar resultant un regal força original, per a fer a un altre o, perquè no, a un mateix.