Postres de músic; Manel Alonso i Català

Comentari sobre Postres de músic, a càrrec de Manel Alonso i Català:
.
En algunes de les nostres comarques existeix un plat gastronòmic anomenat postres de músic, el qual consistix en una cassoleta de fang plena d’avellanes, ametles, pinyons, panses i nous, acompanyat per un gotet de vi dolç. L'escriptor Jesús M. Tibau ens oferix unes postres de músic literari en el recull amb què va obtindre el XXXIX Premi Marian Vayreda, Postres de músic (Empúries, Barcelona, 2005), conformat per quaranta-nou contes breus i un epíleg on de vegades justifica i en altres ocasions dóna la volta als relats, uns relats que d’una manera o altra no havia acabat de tancar i que ara, amb ànims de sorprendre’ns i fins i tot de llevar-los una vana transcendència, torna amb la nostra complicitat a passar-los comptes.
Les narracions, seguint la senzilla però saborosa recepta de les postres de músic, són de temes variats, alguns d'ells cruixents, d’altres més tous, i van des del petit món d’un mestre d’escola, a la recerca d’un assassí múltiple, passant per les pretensions d’un superheroi que acaba convertint-se en un nou tirà o el fet de la lectura des del punt de vista d’un llibre. L'extensió de cada conte varia, hi podem trobar microrelats com ara El so dels porticons, Tou, I després silenci i Destapada, on trobem petits artefactes de diferent càrrega, uns de lírica, altres sarcàstics... O relats més extensos, com ara Cada colp més grossa, que en cap cas no superen les cinc pàgines.
La fauna que pul·lula en Postres de músic està formada per personatges extrets del món del còmic, de la literatura o del cinema, però al lector sagaç li resta en les papil·les lectores el gust, la sensació que alguns altres són clons de Tibau, els quals ha obligat a fer de funambulistes en la corda de la seua imaginació.
Els quaranta-nou relats tenen en comú dos fets. El primer, que són extrets de la realitat més pròxima de l'autor, un autor amb una mirada peculiar que és capaç de capgirar en benefici d’un bon relat el fet més quotidià i anodí; i el segon, que estan escrits amb una prosa rica i carregada amb una fina però corrosiva ironia.
L’escriptor i agitador cultural Jesús M. Tibau ens ha deixat les postres sobre la taula, assaboriu-les i que, com a mi, vos facen un bon profit.