El periodista i escriptor Òscar Ramírez Dolcet comenta la meva novel·la El nostre pitjor enemic al seu facebook. En aquest enllaç, altres comentaris sobre el llibre.
Us transcric el text:
.
Bell i nostàlgic
final d’un llibre que m’ha sorprès molt i que m’ha tingut pres i captiu des del
principi (ahir al vespre) fins el final (aquest matí). Armar històries per
convertir-les en novel·les no és gens fàcil, vestir-les subtilment i amb
suficiència ja és tasca de mestre. I el Jesús M Tibau ha aconseguit tot això i més.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
Dels molts fragments que m’han semblat poderosament exquisits, trio aquest que comparteixo:
.
.
“Tothom aprèn amb els anys que el fet d’arribar no comporta, forçosament, una
victòria, sinó que sovint esdevé l’inici d’una pèrdua. En tot cas, siguin
quines siguin les motivacions d’assolir el destí, sempre es crea una mena
d’incertesa quan és tan proper.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.”
.
El vaixell avança a poc a poc enmig del silenci, gairebé de puntetes, amb cura de no trencar quelcom d’irreparable, com si el mar fos de vidre vell.”
.
.
NOTA: La barca a la foto és cortesia de la casa i molt important. Quan llegiu
el llibre ja entendreu el perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada