dissabte, 14 de març de 2009

El vertigen del trapezista, segons Carme Rosanas

El vertigen del trapezista, segons Carme Rosanas:
.
Acabo de llegir "El vertigen del trapezista". Si sovint s'ha comparat els llibres a una mena de viatge. Us he de dir que aquest ha estat un viatge múltiple i ple de coses diverses.

Quan escrivim i quan llegim, jo crec que sempre busquem les emocions. I quan llegim busquem especialment les que connecten el algun punt interior, conegut o desconegut, recordat o oblidat.

Quan llegeixo reculls de contes, m'acostumo a donar per satisfeta, si aquesta guspira que salta del llibre directament a l'interior de mi mateixa es dóna en un parell de contes o fins i tot en un de sol. Ja hauria valgut la pena llegir-lo.

Però aquests contes han estat per a mi un deixar-me portar de viatge, o bé de passejada, per les terres de l'Ebre, per la ciutat, pels pobles, pels masos, entrant a les cases i veient les famíliess i les persones.

I també ha estat un viatge en el temps, retrobant altres generacions, retrobant records d'infància que sempre s'assemblen una mica, retrobant una nena de trenes que no deia mai res a casa seva i que necessitava una manera molt especial de ser escoltada.

Hi ha històries tristes explicades amb sensibilitat i tendresa. Hi he trobat una dolça nostàlgia alguns cops. N'he llegit d'enginyosos i divertits. Alguns que ajuden a desmuntar tòpics.

I fins i tot hi he trobat un amic blocaire com a protagonista d'un conte. Quina gràcia que m'ha fet. Un dels premis dels Jocs literaris del Jesús, que Josep Manel va guanyar: fer-lo protagonista d'un conte. La història no correspon pas a fets reals, però amb permís de tots dos deixeu-me dir que és un conte que li escau.

Rellegir, com deia fa pocs dies, per a mi, és important. En aquest cas he rellegit sobre la marxa: acabava un conte i el tornava a començar abans de continuar amb el següent.

Cadascun d'ells ha estat una petita aventura interior. No és això llegir?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada