Una sortida digna, segons Rafel Casas

Una sortida digna, segons Rafel Casas:
.
Una sortida digna és l’últim treball de l’escriptor ebrenc Jesús Maria Tibau, publicat per Cossetània.
És un recull d’històries on la mort és la protagonista, però no d’una manera macabra ni destralera; sinó més aviat despertant un punt de curiositat acompanyat d’humor i sorpresa. Fins i tot arribem a la sensació i el dubte de si el seu gèlid alè ha passat per res al llarg de les narracions. Ara us en faré cinc céntims.
Parodiant l’home del gel dels Alps, la història del mateix nom ens dóna perles com:
Un pastor d’aquelles valls va descobrir les restes; i si hem de ser més precisos, el gos del pastor.
O també: …el nostre home, i més que possible avantpassat, era d’origen africà. Això ha provocat un esclat d’alegria entre els col·lectius en defensa dels drets dels immigrants i contra la intolerància que, com un fantasma, anava guanyant pas entre la població.
Mentre, el cadàver del nostre home es manté en un discret segon terme.

Pel que fa als microcontes, Motius fan venir a la ment paral·lelismes amb microrelats d’en Pere Calders com a Venim de la pols que va escriure així :
Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta. “Es tracta d’una sorpresa” responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura.(Invasió subtil i altres contes, Pere Calders)

En el cas del llibre Una sortida digna :
Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.(Jesús Maria Tibau)
Acabaré amb la fantàstica narració La notícia de l’any:

Sense cap mena de dubte, que Josep Melero hagi tornat d’entre els morts és la notícia de l’any. Que consti que ja ho va prometre abans de morir, en un acte íntim i emotiu, agafat amb força minvant a la mà de la vídua que el plorava,; però, francament, ningú esperava que complís la paraula, ni els més optimistes.

Sembla mentida, però parlant de qui han parlat són narracions que deixen un molt bon sabor de boca.