Una sortida digna, segons Jaume Pros:
Fa dies que tenia pendent de fer un comentari sobre un nou llibre. En aquest cas es tracta de la darrera obra de Jesús M. Tibau Una sortida digna.
L’autor de Cornudella del Montsant ens ofereix un nou recull d’històries breus que giren al voltant de la mort. Són contes absolutament diferents l’un de l’altre, però escrits tots ells amb gran correcció i que ens presenten un munt de maneres d’entendre el pas a l’altre món: per part dels que viuen el trànsit en tercera persona, d’aquells que provoquen aquest traspàs i, fins i tot, dels propis protagonistes, com aquell que va prometre tornar un cop mort… i acaba complint la seva promesa. En aquests contes podem trobar tendresa i també bastant humor negre. I és que, per trobar, també podreu llegir el que deu ser el conte més curt dels mai escrits i que ens explica com afronta un vailet el pas d’un comitiva fúnebre.
Abans parlava d’humor negre i de tendresa. No obstant això, he de reconèixer que, si més no en el meu cas, l’anàlisi psicològic dels personatges, m’ha portat a llegir algun dels relats amb un cert desassossec; a fe de Déu que això és el que em va passar amb les peripècies d’un taxidermista força especial.
Una sortida digna és un llibre que es agraït i fàcil de llegir. En total, 99 pàgines que ens porten d’una situació a una altra a un ritme de vertigen i que tot coincidint amb aquestes dates pot acabar resultant un regal força original, per a fer a un altre o, perquè no, a un mateix.
dimarts, 29 de desembre del 2009
diumenge, 27 de desembre del 2009
Una sortida digna, segons Josep Maria Sansalvador
Una sortida digna, segons Josep Maria Sansalvador:
Fa anys que segueixo Jesús M. Tibau. Amb freqüència diària tinc per costum visitar el seu blog Tens un racó dalt del món. Setmanalment participo en els jocs literaris –a vegades són endimoniats- que proposa i miro d’estar al corrent de tot allò que va publicant, en narrativa breu i darrerament en poesia. Ens coneixem personalment : ens hem vist en diverses ocasions, amb motiu de presentacions de les seves obres.
Quan vaig saber que el seu darrer recull de contes, titulat Una sortida digna i editat per Cossetània, donava voltes al concepte de la mort, per una part em va sorprendre. Pel coneixement que en tinc, en Tibau no sembla pas una persona macabra o morbosa, ans al contrari. Per altra part, sabent que Tibau és un escriptor de cap a peus, tampoc em va estranyar en excés la seva decisió d’atacar un dels grans temes de la literatura, present a totes les èpoques.
Una sortida digna és un recull de vint-sis relats de llargada heterogènia. N’hi ha un que ocupa més de quinze planes i n’hi ha un altre que es despatxa en només dues línies. En tots ells, sense considerar-ne la longitud, hi és present la idea, el fet, la realitat de la mort. En alguns els morts hi són de cos present. En d’altres, els cadàvers hi tenen un paper actiu, de protagonista indiscutible. En certes narracions, el traspàs, la desaparició física serveix de pretext per a la construcció de la història. Certs contes del recull són veritables thrilers, bons exemples de peces del gènere negre. Alguns han estat manllevats de reculls anteriors, cosa que indica que el tema no ve de nou a l’autor.
Basteix personatges humans, a vegades fantàstics, a voltes grotescs, sovint amb una personalitat minuciosament treballada, resseguida amb tiralínies. Com és habitual en els contes de Jesús Tibau, no hi manca una dosi d’ironia fina i elegant i un entorn on la tendresa i el sentiment hi són presents. Com en d’altres obres del mateix autor, s’hi observa tota la paleta de colors i de registres lingüístics. Segons l’estil de la història, té la flexibilitat de triar el vocabulari i els girs adients. Com a marca de la casa, com a bon autor ebrenc, no ens passaran per alt les particularitats pròpies de la parla de les comarques meridionals del Principat.
La mort, una part fonamental de la vida, és vista amb mirada polièdrica. Vint-i-sis contes que tracten de mort, de morts i de mortals, però que acaben més o menys bé. Amb Jesús M. Tibau podeu estar tranquils i descansar en pau.
Fa anys que segueixo Jesús M. Tibau. Amb freqüència diària tinc per costum visitar el seu blog Tens un racó dalt del món. Setmanalment participo en els jocs literaris –a vegades són endimoniats- que proposa i miro d’estar al corrent de tot allò que va publicant, en narrativa breu i darrerament en poesia. Ens coneixem personalment : ens hem vist en diverses ocasions, amb motiu de presentacions de les seves obres.
Quan vaig saber que el seu darrer recull de contes, titulat Una sortida digna i editat per Cossetània, donava voltes al concepte de la mort, per una part em va sorprendre. Pel coneixement que en tinc, en Tibau no sembla pas una persona macabra o morbosa, ans al contrari. Per altra part, sabent que Tibau és un escriptor de cap a peus, tampoc em va estranyar en excés la seva decisió d’atacar un dels grans temes de la literatura, present a totes les èpoques.
Una sortida digna és un recull de vint-sis relats de llargada heterogènia. N’hi ha un que ocupa més de quinze planes i n’hi ha un altre que es despatxa en només dues línies. En tots ells, sense considerar-ne la longitud, hi és present la idea, el fet, la realitat de la mort. En alguns els morts hi són de cos present. En d’altres, els cadàvers hi tenen un paper actiu, de protagonista indiscutible. En certes narracions, el traspàs, la desaparició física serveix de pretext per a la construcció de la història. Certs contes del recull són veritables thrilers, bons exemples de peces del gènere negre. Alguns han estat manllevats de reculls anteriors, cosa que indica que el tema no ve de nou a l’autor.
Basteix personatges humans, a vegades fantàstics, a voltes grotescs, sovint amb una personalitat minuciosament treballada, resseguida amb tiralínies. Com és habitual en els contes de Jesús Tibau, no hi manca una dosi d’ironia fina i elegant i un entorn on la tendresa i el sentiment hi són presents. Com en d’altres obres del mateix autor, s’hi observa tota la paleta de colors i de registres lingüístics. Segons l’estil de la història, té la flexibilitat de triar el vocabulari i els girs adients. Com a marca de la casa, com a bon autor ebrenc, no ens passaran per alt les particularitats pròpies de la parla de les comarques meridionals del Principat.
La mort, una part fonamental de la vida, és vista amb mirada polièdrica. Vint-i-sis contes que tracten de mort, de morts i de mortals, però que acaben més o menys bé. Amb Jesús M. Tibau podeu estar tranquils i descansar en pau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)