I un cop de vent els despentina, segons la Llibreria Adserà

La llibreria Adserà de Tarragona, al seu facebook, comenta I un cop de vent els despentina.

Postres de músic, segons Marina Pallás

Comentari de Marina  Pallás sobre Postres de músic, a la web La cultura no val res.
Els vell rockers no moren mai, i els llibres veterans tampoc. Transcric el comentari:

Postres de músic és un recull de contes escrits amb molt d’ingeni i un gran sentit de l’humor. Les temàtiques són molt variades, tot i que hi ha cert protagonisme dels records i del pas del temps, del fer-nos vells. Un detall, una anècdota aparentment poc rellevant, suscita una efímera gran història. El recull forma un conjunt de, ni més ni menys, petits trossos de vida.

Tibau sent especial predilecció pels contes o relats, ja que li permeten ser experimental i juganer amb les paraules. El seu estil és original, d’adjectivació rica i acolorida. Als contes reflecteix el nostre dia a dia i algunes inquietuds quotidianes de les quals tothom som víctimes. Sorprenen la seua capacitat de traslladar-se a la pell del protagonista i els finals, sempre inesperats.

Postres de músic es llegeix sense tancar-lo massa cops. Quan encara no hem acabat un conte, ja ens envaeix la pregunta de amb què ens sorprendrà l’escriptor al següent relat. Si no estem molt habituats a llegir reculls de relats breus o si mai no ens havia picat la curiositat d’endinsar-nos en alguna cosa que no fos una novel·la, aquesta és una bona manera d’arrancar.

Si bé Tibau va nàixer a Cornudella de Montsant, ja fa anys que viu a Tortosa i s’ha convertit en un dels autors ebrencs de referència. Altres reculls de contes igual de recomanables sónEl vertigen del trapezista, Una sortida digna o I un cop de vent els despentina. Amb Postres de músic va guanyar el Premi Marian Vayreda 2005 d’Olot. Actualment acaba de publicar un nou llibre, El noi del costat del padrí.

Sobre El vertigen del trapezista, Sílvia Roig

Escrit per Sílvia Roig al seu Facebook:
.
Abans d'ahir vaig acabar de gaudir "El vertigen del trapezista". M'estic tornant adicte a Jesús M Tibau, sempre hauré d'agraïr al Feisbuc l'haver-lo conegut! Els relats són molt més madurs, més intuitïus, més tendres, més...no sé, més tot. I l'Epíleg com sempre genial i original. A més, he après dues paraules noves (reng i torcar-se) i això és el màxim per a mi.

Segons Sílvia Roig

Fa unes setmanes, en una mostra de confiança que no té precedents per a mi, Sílvia Roig va comprar de cop tots els meus llibres. Va comentant les seves impressions al seu facebook.
Avui diu el següent:
.
Després de llegir "Tens un racó dalt del món" i "Postres de músic", estic acabant "El vertigen del trapezista", tots de Jesús M Tibau. No tenen desperdici, contes breus i relats que humanitzen objectes o paisatges, que sorprenen gratament i fan que tornis enrera a rellegir aquell fragment. Un detall genial: l'"Epíleg, per a qui vulgui aprofundir", que ens posa al dia de com evolucionen alguns dels personatges dels contes. Fantàstics.

Per no perdre'm les molles, segons Raúl Linaje

Un dels primers en llegir Per no perdre'm les molles ha estat Raúl Linaje, que al mur del seu facebook comenta el següent. Gràcies.
.

Normalment poso alguna cita dels llibres que vaig llegint. Aquesta vegada realment no puc: hauria de copiar tot el llibre i no voldria que m'acusessin de violar drets d'autor ni esguerrar-li el negoci que es mereix en Jesús M Tibau pel seu enginy i la seva creativitat.

Si he de classificar "Per no perdre'm les molles", diria que és una biografia de la vida, una invitació a la calma, a frenar els nostres accelerats ritmes i aprendre a gaudir de l'espectacle que els petits (o grans?) detalls de la vida.

Molles per no perdre'm, a La petita llibreria

Comentari sobre Molles per no perdre'm, al blog La petita llibreria. Aquí us transcric el comentari, i en aquest enllaç podeu llegir també l'entrevista que m'han fet.
.

Jesús M. Tibau és autor dels reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”, “Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un cop de vent els despentina”, alhora que ens mostra les seves arts de poeta al seu recull “A la barana dels teus dits”. Ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Nar­rativa i el Premi Blocs Catalunya de Literatura.

Aquest autor tortosí recentment ens ha ofert Molles per no perdre’m on aplega 213 textos que mai superen l’extensió d’una plana i ens conviden a fer una lectura interna del món que ens envolta, dels esdeveniments que succeeixen i prendre consciencia del munt de curiositats que envolten les nostres vides quotidianes.

Reflexions, microrelats, aforismes i emocions que sovint comparteix a les xarxes socials i al seu blog “Tens un racó dalt del món”.

Caracteritzat per una literatura breu, el poder de sintetitzar les paraules i aconseguir ser proper amb el lector fins a l’extrem d’acabar veient en les seves lletres el reflex d’una conversa amb un amic proper o amb un company de feina.

Reflexions que et fan caure de la cadira de lo evidents que són però alhora et mostren que no hi havies atinat ni deturat el temps a pensar-hi.

De la mà de Petròpolis un llibre perfecte per aquells que els fa mandra llançar-se a una historia extensa però alhora buida doncs aquesta ofereix molt de contingut i significat en una lectura àgil, dinàmica i fresca.

Francesc Valls Calçada recomana Molles per no perdre'm

L'escirptor Francesc Valls Calçada recomana Molles per no perdre'm al diari El Punt Avui del 27/8/13:
.
La Cornudella natal i la Tortosa existencial de Jesús M. Tibau esdevenen molt més que fites biogràfiques. El seu horitzó és global: desenvolupa la creativitat entre el paper dels llibres i els bits de la xarxa. Tibau és un hàbil miniaturista capaç de treure el màxim d'un relat mínim. Molles per no perdre'm és un dietari que resulta refrescant i lleuger. Deia Oscar Wilde, “a vegades podem passar anys sense viure, i de sobte la nostra vida es concentra en un instant”. Tibau agafa l'essència del moment i n'extreu la seva poètica a cavall de les seves reflexions vitals. Bocatto di cardinale.

I un cop de vent els despentina, segons Júlia Costa

Júlia Costa ha comentat el meu llibre a la web Llegir en cas d'incendi. Texturalment diu el següent:

Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) és un dels narradors actual més interessants i originals, sobretot pel que fa al conte, aquest gènere que en català ens ha donat tantes alegries. Aquest és el seu cinquè recull de relats i al llarg de les seves publicacions Tibau ha anat conformant un estil propi que beu de fonts anteriors com ara Calders, Moncada o el mateix Espriu. I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions) aplega històries molt diverses, quotidianes, de vegades amb sorpresa final i d’altres vegades amb un rerefons poètic, vagament nostàlgic. El títol, tret d’un dels contes i triat per votació dels seguidors del bloc de l’escriptor, evoca els petits sacseigs que la vida provoca en situacions absolutament quotidianes, donant girs inesperats a les previsions controlades.

Jesús M. Tibau s’ha anat especialitzant en aquest gènere, tot i que també ha escrit poesia. És un escriptor dels nostres temps, molt present a la xarxa a través del seu bloc Tens un racó dalt del món, que va donar nom a un altre llibre de relats, el primer que va publicar. El mateix nom té un programa de televisió, sobre literatura, que presenta al Canal  21, de les Terres de l’Ebre, un exemple del fet que es poden endegar coses molt interessants i de gran volada amb mitjans senzills i sense generar despeses excessives. Molts paisatges d’aquesta Catalunya del sud desfilen per les pàgines dels contes i esdevenen el marc adient a les diferents històries del recull.

Avui costa molt difondre qualsevol publicació o iniciativa literària. Encara més si no es pertany a l’òrbita barcelonina. Però en aquests darrers anys les Terres de l’Ebre, que sempre han estat una mica allunyades de la percepció literària oficial, es troben en plena ebullició intel·lectual. Jesús M. Tibau n’és un dels elements claus, una de les ànimes d’aquesta moguda ebrenca. Seria una veritable llàstima que aquesta producció passés desapercebuda o de puntetes. De la mateixa manera és una llàstima que no puguem accedir a les produccions interessants, relacionades amb el món dels llibres, de les televisions i ràdios locals i comarcals.

Els contes de Tibau són diversos en temàtica i en extensió, com també ho eren els de Calders. Però més enllà de la influència que d’altres autors hagin projectat en aquest escriptor la seva narrativa és diferent, personal i original pel fet que beu també del present, de l’actualitat, de les dèries, misèries, inquietuds i il·lusions dels nostres temps. Tibau, a través del seu bloc, manté una relació constant amb els lectors, endega jocs literaris, ens llegeix fragments dels seus llibres i dels d’altres autors, mostra imatges interessants, ens informa sobre publicacions diverses i actes remarcables relacionats amb els llibres. Aquesta hipertextualitat i comunicació audiovisual constant resulta encara poc freqüent per part dels escriptors, molts dels quals mostren un cert capteniment distant i elitista amb la resta del món.

I un cop de vent els despentina és, doncs, un recull que mostra una continuïtat amb els anteriors i que evidencia la maduresa progressiva d’un autor que crec que amb el temps, si la  seva obra compta amb la difusió que mereix, esdevindrà un punt de referència en el gènere de la narració breu i que farà història. Atenció als microcontes del final del llibre, un gènere estimat per Tibau i molt d’actualitat en aquest món nostre accelerat, en el qual l’habilitat de dir o fer molt amb poca cosa és tot un grau, un art. En aquest cas un artliterari.

I un cop de vent els despentina, segons Jordi Llavina

Avui, a la secció Tendències del diari El Mundo, un comentari del meu llibre I un cop de vent els despentina, fet per Jordi Llavina.

Molles per no perdre'm, segons Pere Fornell

L'amic blocaire Pere Fornells comenta el llibre Molles per no perdre'm al seu blog.Per sort, compt amb una bona colla de seguidors fidels a la catosfera a qui mai podré estar prou agraït.
Més informació sobre el llibre i com aconseguir-lo per només 1,50 euros  a la presentació virtual.

El comentari de Pere Fornells diu el següent: Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç. Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.

Molles per no perdre'n, vist per Salvador Macip

L'amic escriptor Salvador Macip, comenta Molles per no perdre'm al seu Bloguejat:

Acabo la tanda de crítiques amb un llibre una mica especial. El seu autor, en Jesús M. Tibau, segurament el coneixeu bé. És un dels blogaires més actius d'aquest racó de la blogosfera. A més, molts de vosaltres deveu seguir la seva il·lustre carrera de contista. L'any passat us parlava precisament d'un dels seus reculls. Però el seu darrer llibre va per un camí diferent.

Fent servir també el format de la distància curta, que clarament és un terreny on se sent còmode, en Tibau ens presenta Molles per no perdre'm, una col·lecció d'un parell de centenars de pensaments i aforismes en forma de dietari. Els qui llegiu el seu blog o el seguiu per twitter o facebook ja n'haureu vist penjats uns quants. El llibre és una bona oportunitat per tenir-los tots reunits i llegir-los de cop. O a petites dosis, que també funcionen bé així. Són textos breus, sense cap ordre aparent, a vegades d'una plana, a vegades només d'una frase, de temàtica molt diversa. Alguns són com fotografies, altres com petits poemes, altres simples reflexions, observacions o escenes de la vida familiar i personal. Com passa en tots els reculls, n'hi ha de més interessants que altres, però com que saltes d'una cosa a l'altra amb rapidesa, el conjunt no se'n ressent. Al contrari: es llegeix molt bé. Com a bon contista, en Jesús és també un bon observador, i aquesta qualitat brilla en el llibre. Passar unes hores dins el seu cap és una experiència ben interessant. A mi m'agraden especialment els que tenen a veure amb la seva paternitat. Són a la vegada tendres i lúcids.

De tant en tant m'agrada picar en Jesús i preguntar-li que quan escriurà una novel·la, perquè sé que això l'empipa. Però la veritat és que no li fa cap falta. Amb els textos breus, siguin contes, poemes o les píndoles de Molles per no perdre'm, en té suficient per desplegar els seus recursos. Llibres com aquest, diferents als que trobem normalment a les botigues, són el testimoni que, si un té coses a dir, pot fer una literatura una més mica arriscada sense que deixi de valdre la pena.

Contra la crisi, literatura

Martí Gironell va ser present a la Fira del llibre ebrenc que va tenir lloc a Móra d'Ebre la setmana passada, i n'explica les sensacions en un article publical a l'Avui, iq ue podeu llegir sencer en aquest enllaç.
Tinc el plaer que em citi al costat de grans autors ebrencs amb aquestes paraules:
I tot això, sense oblidar l'exquisida literatura que s'escriu des d'aquesta banda del país. D'Artur Bladé a Andreu Carranza o Miquel Esteve, passant pels microcontes i les desdefinicions de Jesús Maria Tibau que faria les delícies de Calders i Tísner. Un exemple, la llibretat, nous camins sense fronteres que obre la lectura d'un bon llibre. Contra la crisi, literatura.

Pilu comenta I un cop de vent els despentina

La blocaire Pilu comenta I un cop de vent els despentina al seu blog Boja pels llibres:
.
A través del bloc, fa uns mesos, Jesús M. em va convidar a llegir el seu últim llibre i comentar-lo. Dons aquí està.
És un recull de narracions breus, poètiques, elegants, algunes tendres, altres cíniques, sempre intel·ligents... i molt ben escrites. Llegint-les et dones conte que moltes d'elles estan inspirades en fets reals, perquè hi ha coses que si no t'han passat o no te les ha explicat algú, no se t'ocorrerien mai. M'han agradat especialment les que barregen realitat i fantasia. I les últimes, que cada una és de dues-tres línies, em semblen magistrals. La concisió del relat curt sempre m'ha atret molt.
Tenint en conte que molta de la literatura catalana actual és bastant barroera (no sé per què aquesta moda), aquest llibre és com un oasis, que es llegeix amb gust i té qualitat. Un 8.

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina

Carme Meix comenta I un cop de vent els despentina al seu blog. En transcric el comentari:
.
Entre anada i tornada de l'Escala, llegeixo I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA, de Jesús M. Tibau, un títol molt suggeridor per a uns contes que recullen fets quotidians, personatges anònims, històries corrents, sempre amb un punt de tendresa, de poesia. Al recull de contes que jo havia llegit d'aquest autor, la base de partida era la busca i captura de la sorpresa final, que arrodonia el relat, però que de vegades, pel desig de sorprendre, quedava tot un pèl forçat, com si tot girés a l'entorn d'aquest final. En "I un cop de vent els despentina", l'autor ha superat aquest escull. Ara s'adona que no cal buscar el factor sorpresa a qualsevol preu, que només cal presentar la història tal com la sent, o com creu que la viuen els seus personatges. Això fa que tot el conjunt hagi guanyat intensitat i maduresa.
D'altra banda, en Jesús Tibau mima la frase, la poleix i ens la presenta neta i enlluernadora. Us n'ofereixo un tast, però podria ser qualsevol altre:
“Pocs cops s'ha sentit tan immers en la natura: la platja del Trabucador, deserta al seu darrere, silenciosa, subratllant el cel; davant el sol amagant-se rere la serra del Montsià, mentre omple d'espurnes rialleres la pell del mar, i ell, submergit en l'aigua amiga del port dels Alfacs, amb el cos nu de tota mena de passat”
Per molt anys i per molts contes, Jesús!

I un cop de vent els despentina, a Càndid a l'escala

Gràcies a Càndid a l'escala pel comentari de I un cop de vent els despentina, al seu blog:

Cada historia té un fil obvi. Però de vegades el fil es torça i es torna en contra de la seva pròpia història. Altres el fil és tan evident que la sorpresa està en la pròpia obvietat.

M’ha semblat que en Jesús cuina aquesta sorpresa inesperada, o la seva contrària, la sorprenent antisorpresa, com un ingredient inexcusable de les seves històries. M’ha semblat.

També m’ha semblat que ell es posa dins de la història i diu als personatges, ei, vosaltres feu i jo com si no hi fos, però hi és, i encara que sí que els deixa fer, de tant en tant en defenestra un o aparta els altres que fan nosa al que ell s’estava mirant. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un artesà disciplinat, dels que periòdicament es posen a la feina, perquè vol, és clar, però perquè és important posar-se a la feina, perquè mai no saps, que si et vingués la història que ha de trasbalsar la història de la humanitat, no et pot agafar fent la migdiada. M’ha semblat.

També m’ha semblat que és un home enamorat. Del poble on va nàixer i de la seva gent. Del poble on viu i de la seva gent. Dels pobles que no coneix i de la seva gent. I, com tots els enamorats lletraferits, escriure és un acte d’amor. De vegades amb orgasme i tot. M’ha semblat.

I com a lletraferit que sóc, alguns contes m’han provocat sana enveja; d’altres enveja totalment insana, l’autèntica; i altres m’han deixat indiferent, és cert, potser perquè m’he quedat enrampat amb un fil que no és el que a ell li interessava seguir, i és que com a autor, ell en tenia tot el dret, i com a lector, jo també.

Ei, Jesús, ja veus que a la fi he complert la paraula. I sort que te la vaig donar, la paraula, perquè m’ha costat de trobar el llibre. Podria aventurar-me a proclamar que sembla que a les comarques nord-orientals sigui difícil que arribin les edicions de Cossetània. Vaja, m’ha semblat.

En tot cas, sàpigues que espero el següent. No sé si encarregar-lo abans que surti.