Una sortida digna, al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure:
.
Quart recull de contes del Jesús, amb el plus afegit que tots els contes tenen un nexe en comú: la mort.
25 relats breus o molt breus, 23 paraules el més curt, on la mort se'ns fa propera, amiga, companya, veïna, perquè totes aquestes morts les tenim al voltant, en paisatges que li són, ens són, propers. Uns morts, unes morts, que ens dibuixen un somriure al llavis, unes morts, uns morts, tendres, irònics i amb la dosi justa de malícia sorneguera.
I l'últim, Viananys, el que fa 26, força llarg segons els paràmetres habituals del Jesús i que mereix una menció especial, que m'ha emocionat com cap, la cirereta que culmina el recull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada