dijous, 8 d’octubre del 2009

Una sortida digna, segons David Figueres

Una sortida digna, segons David Figueres:
.
Parlar de Jesús M. Tibau és parlar de molt més que d'un escriptor. La feina feta a través del seu bloc, distingit amb tot la justícia del món, amb el premi Lletra d'enguany, és per tot el món blocaire català, prou coneguda. Qui no ha concorregut mai en algun dels seus imaginatius concursos? Qui no ha esbossat un somriure còmplice amb les seves desdefinicions?

A més hi ha el fet distintiu de la geografia. Tortosa. L'Ebre. Allò que en diuen el Sud. Pels qui som del nord del sud, per entendre'ns, tenim una relació prou curiosa amb aquesta terra. En la sabem propera físicament però molt llunyana per idiosincràsia. Durant molt de temps, l'Ebre, només va se un apèndix invisible de Tarragona, sense matisos, tot era igual: La Cava, Tortosa, Amposta... i em sembla que amb els tres exemples, prou diferents si és coneix una mica la zona, ja dono una idea del desemparament i ignorància que patiren aquestes terres de riba.

Afortunadament, vull creure, que les coses han canviat. Amb tot, literàriament, l'ostracisme encara segueix i aquest sí que s'escampa cap amunt: ja sigu cap al Camp de Tarragona com cap a la zona de la Franja. Vivim en la globalitat, però allò que no es faci a Barcelona... La militància del Jesús Tibau, en aquesta aspecte, és exemplar. S'ha espavilat. Ha sabut aprofitar les eines que pot tenir qualsvol i no s'ha limitat a ser un escriptor local. De tortosa -passant per Cornudella és clar- al món. Parlava de la Franja. Un altra màquina de no parar: Octavi Serret, distingit, novament amb total justícia, amb el Premi Nacional de Cultura, en seria un altre meritori exemple.

I a més de tot això, el Jesús escriu. El seu darrer llilbre Una sortida digna, el seu quart aplec de contes, compta amb vint-i-sis narracions que són vint-i-sis mirades (iròniques, tendres, sarcàstiques, misterioses) a l'acte de la mort. El llibre editat per Cossetània edicions (un altre exemple de com es poden fer les coses ben fetes a base de treballar i treballar) reuneix l'univers de Tibau, que ja he insinuat més amunt: el frec de lo riu entre els joncs, l'ombra grisa del Montsant...

Tibau domina la llengua. Mena un estil sec, auster, que si s'instal·lés en un electrocardiograma, seria una línia plana amb pics d'ironia i tendresa a parts iguals. Un estil que recorda allò que alguns han anomenat "prosa urbana", sense artificis, sense galindaines, anant a barraca. Amb tot, aquest fet, és un encert i un error, al meu entendre.

Un encert perquè s'agraeix que Tibau no caigui en el recurs fàcil d'impostar una falsa llengua oral i traslladar-la al paper. Amb tot, la riquesa lingüística de l'Ebre, admetria una blanesa que Tibau no vol utilitzar. Hi està en tot el seu dret, però trobo que l'ús d'aquest estil, amb el qual torno a repetir que Tibau s'hi sent còmode i resolutiu, és poc dúctil i cada vegada que intenta posar-hi algun localisme que fixi veritablement un punt geogràfic en la narració, s'hi fa estrany. L'error, al meu parer.

Algunes vegades, aquest excés de distanciament només salvat per punts irònics o sarcàstics, a més, imposa una resolució massa fàcil, previsible, tenint tant bon material i sent perfectament capaç de bastir contes amb tanta entitat com "Quan dos es barallen", "Admiració?" o "Última batalla" en què una hivernació en un calaix o altre i una treball més de rellotger, hauria sabut treure tot el seu veritable potencial. Massa precipitació?

Afortunadament, davant monuments narratius com és "Motius", només podem callar, treure el mocador i encendre la traca.

Tibau encara s'està construïnt com a escriptor. Al meu parer, s'ha de deixar anar. "Motius" i el conte, més llarg, que tanca el recull, "Viananys", serien un bon exemple d'explorar noves maneres de dir que permetessin una permeabilitat més acusada del context físic on es desenvolupen els contes, una aposta geogràfica, a través de la seva tasca blocaire reivindica una vegada i una altra i que seria una llàstima que quedés arrambada de la seva literatura.

Amb tot, una sortida més que digna en aquesta nova oportunitat de gaudir d'allò que s'empesca el magí del Jesús Tibau, escriptor, blocaire, de Cornudella i veí de Tortosa, que no és poc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada