Una sortida digna, segons Tomàs Camacho

Una sortida digna, segons Tomàs Camacho:
.
Este recull de 26 contes introduït per dos citacions -una de Bladé, que fa referència als ofegats al riu, i la de Woody Allen, que fa referència a la temor que ens provoca la mort, contrarestada amb l’antídot de l’humor- vénen a ser el lema en el que es mou el llibre: la mort des d’una perspectiva tendra i humorística.
Recupera 4 contes de reculls anterior per afinitat temàtica. No són pocs els autors que seguixen esta pràctica: una nova ubicació és una nova lectura.
Resulta curiosa la utilització del polimorfisme de l’estàndard català, penso que es tracta d’una transició cap a l’adopció de les formes adequades per al territori en el qual l’autor està instal·lat i d’una manera activa. Penso jo que és un motiu per a felicitar-lo i felicitar-nos ja que és necessària la creació d’un corpus extens d’obres que utilitzen una llengua escrita propera a la parla.
El darrer conte del recull “Viananys”, el més extens, em dóna la sensació que siga el nucli d’una novel·la que es podria gestar ben aviat. Tot i la confessada comoditat que l’autor sent en el terreny del conte. Un vianany és un vianant del temps. Un recorregut que una xiqueta sense mare des del moment de nàixer, Clara, fa amb la seua imaginació per diferents èpoques de Tortosa.
La resta de relats es mouen en la meticulosa descripció, generalment, des de la perspectiva de la tercera persona, amb un final detonant d’humor o poesia. Detalls que ens revelen l’autor com un gran coneixedor de la vida quotidiana, portada en ocasions a uns límits absurds.
El títol Una sortida digna, un títol prestat pel cantautor Jesús Fusté, que per altra banda és una frase feta, resulta una nova troballa de l’autor, un títol adequat per a un recull amb un tema tan greu com el de la mort.
La portada, la mà inert sobre l’herba i la mançana mossegada, una possible al·lusió al mite d’Adam, a la pèrdua del paradís terrestre que significa morir.