Una sortida digna, segons Pep Elias

Una sortida digna, segons Pep Elias:
.
Escriure sobre la mort no és gaire original. Però escriure contes relacionats amb la mort amb l’estil de Jesús M. Tibau és, si més no, un exercici saludable. Tant per a l’autor com per al lector. En el seu quart recull de relats, aquest conegut blocaire posa el seu peculiar sentit de l’humor al servei d’unes històries i d’uns personatges que potser no fan morir de riure, però que si tenen alguna cosa en comú és que ens demostren que això de la mort no és una cosa tan seriosa com sembla.
El protagonista d’un dels relats considera que la seva mort és un fet de transcendència relativa. I aquesta consideració és la clau de l’èxit global de la fórmula de Tibau, que amb una prosa senzilla i eficaç, aconsegueix donar una sortida digna i desenfadada a bona part dels neguits que ens genera la mort i tot el que l’envolta.
Capítol apart mereix el darrer conte del recull, que és també el més llarg. A “Viananys” l’enginy i l’humor de Tibau cedeixen el protagonisme a d’altres punts forts de la seva capacitat narrativa i esprem l’ànima de poeta per arrodonir una història plena de sensibilitat que esdevé un punt final romàntic a un llibre força distret.
"Una sortida digna" ha estat editat per Cossetània Edicions.